LA LLUITA DE LA DONA PER ENTRAR A L'ESPORT

 

UNA INTRODUCCIÓ HISTÒRICA

 

Jove espartana amb tùnica fins els genolls

La lluita de les dones per aconseguir el seu objectiu, es remunta als Jocs de l'Antiguitat amb motiu dels seus jocs olímpics en la seva 96ª Olimpíada (396 a. de JC). Mentre els homes ja tenien les seves competicions, des de l'any 472 a. De JC la durada era d'una sola prova, però amb una nodrida participació, que amb el pas del temps s'aniria incrementant amb noves disciplines.

 

Com tot s'ha de dir, la presència femenina les verges, com eren nominades, estaven totalment exclosa dels Jocs juntament amb els homes, no només com amb concursants, sinó també com a simples espectadores Encara que després aquesta prohibició, només es va aplicar a les dones casades.

 

Però s'ha de saber que elles, les verges, ja tenien les seves pròpies competicions, com eren els Jocs d'Hera que se celebraven durant el mes anomenat de la Mare de Déu, deixant-se sempre un prudencial lapse de temps, amb relació als Jocs dels homes.

 

En les seves pròpies competicions només es disputava un concurs, que consistia en una cursa de de 162 metres. Les participants competien descalces amb els cabells deixats anar i només portaven, com a únic vestit una curta faldilla que els cobria des de la cintura al genoll.

 

Aquelles dones que infringisquen aquesta prohibició de la seva assistència als Jocs dels Homes eren condemnades a ser precipitades des de la Muntanya Tipeo, que s'eleva de l'altre costat del riu Alfeo. Però també cal dir que no hi ha cap dada històrica que confirmi que alguna vegada s'hagués executat tan sever càstig.

 

Ram d’olivera el màjor símbol de la Grècia Antiga

L'única infracció coneguda va ser comesa per Calipátira, la filla del famós olimpiónico Diágoras, que havia vingut des de Rodes per veure competir al seu fill Pisirodos en la carrera de l'estadi. A fi de no ser reconeguda, es va cobrir amb una túnica d'entrenador i es va col·locar entre ells, en el lloc que especialment se'ls reservava. No obstant això, quan la prova va finalitzar i el seu fill va ser proclamat vencedor, la seva alegria li va fer perdre la prudència, i es va llançar a l'Arena per abraçar-lo, caient-li llavors la túnica i sent reconeguda per els espectadors. antiga.

 

Immediatament es va procedir a la seva detenció, convocant una reunió del Senat Olímpic, per deliberar sobre l'aplicació del càstig. La seva falta, a la fi, va ser perdonada, volent possiblement els jutges honrar amb aquesta decisió, la gloriosa memòria dels seus tres germans, el seu fill i el seu pare Diágoras, tots ells vencedors olímpics. (+)

 

AMB L'ARRIBADA DE ROMA VA ARRIBAR ALFINAL TOT

 

Teodosio I El Gran

Va ser amb motiu de l'arribada de l'Emperador romà Teodosi I el Gran, quan aquest va implantar el cristianisme anul·lant tot abisme de paganisme i decretant l'anul·lació de tots els Jocs, per considerar-los com uns Jocs pagans.

 

Va ser la fi de tot i el silenci més absolut, durant 1620 anys l'esport va estar desaparegut.La primera aparició esportiva que es va produir en l'Era Moderna, va ser un festival que es va organitzar en una petita localitat d'Anglaterra, Newmarket Road, l'any 1825, on va començar el nou pelegrinatge esportiu amb sola.presència dels homes.

 

No seria fins a l'any 1896, quan apareix per primera vegada una dona, en els I Jocs Olímpics d'Atenes, en la dura prova de la marató olímpic.

 

Una incidència històrica va tenir lloc abans de donar-se la sortida d'aquest històric marató. Una dona grega anomenada Stamis Rovithi, va demanar permís per córrer juntament amb els homes, sent-li denegada la seva petició, però ella sense pensar-s'ho dues vegades, va sortir totalment sola darrere d'ells per un recorregut paral·lel i altern per no entorpir als atletes, parant-només unmoment per beure un got d'aigua, quan ja havia superat a molts homes que anaven abandonant per l'esforç realitzat.

 

Quan va arribar a les portes de l'estadi, ja completament buit de públic, li van prohibir entrar optant fer un recorregut al voltant del mateix, arribant amb prop de quatre hores de retard en relació amb l'últim classificat.Aquest fet va aixecar moltes crítiques, perquè es coincidia que l'esforç realitzat per l'atleta bé mereixia aquest premi.

 

Participans a la marató de Atenes de 1896

Hi ha la creença que una altra atleta grega Melpóneme, també pretenia realitzar el mateix però no hi ha certesa que això fos així. D'altra banda hi ha algun document que insinua que possiblement es tracti de lmateixa persona.

 

Cuando llegó a las puertas del estadio, ya completamente vacío de público, le prohibieron entrar optando hacer un recorrido alrededor del mismo, llegando con cerca de cuatro horas de retraso en relación con el último clasificado. Este hecho levantó muchas críticas, porque se coincidía que el esfuerzo realizado por la atleta bien merecía este premio.

 

 

EN ELS INICIS DEL SEGLE XX ES COMENÇA A FER CAMI

 

A principis del segle XX en els jocs realitzats a París l'any 1900, una dona es proclama per primera vegada en la història, com Campiona Olímpica en l'especialitat de tennis. Es tracta de l'anglesa Charlotte Cooper on venç de forma aclaparadora en els seus partits de singles i dobles. Cal recordar que ella abans de guanyar el seu primer títol olímpic a París, ja va guanyar en Wimbledon el seu primer partit en 1895, i va repetir els anys de 1896,1898.

 

No obstant les dones continuen sent marginades amb la indiferència de tots els aficionats, com ho testifica el fet de programar una altra competició per a elles, com és el debut del croquet femení, per al qual, només es va vendre una entrada.

 

En el torneig de golf femení jugat a nou forats, la nord-americana Margaret Ives Abbott, morta l'any 1955, mai va saber que s'havia convertit, en la primera dona olímpica a la història dels Estats Units. Però mai es va saber si aquest torneig formava part de l'Exposició Universal de París o dels Jocs Olímpics en l'esmentat any de 1900.

 

D'aquestes formes excepte lleugeres aparicions de les dones, amb actuacions molt esporàdiques, en els jocs de Londres de 1908 i Estocolm de 1912, tot l'esport mundial emmudeix a partir d'aquests Jocs de la capital sueca, pel l’esclat de la “I Guerra Mundial”, durant vuit llargs anys.

 

La reaparició dels Jocs a Anvers de 1920 i París 1924, marquen el punt de màxima efervescència en la lluita sense treva de les dones, per arribar al punt crucial dels Jocs d'Amsterdam de 1928, on troben el premi a tant esforç per aconseguir que el Comitè Olímpic Internacional (COI) admeti a l'atletisme "el rei dels esports" en aquells t temps, al seu programa olímpic al costat dels homes

 

BUSCANT EL SEU LLOC A LA IAAF I ALS JOCS OLÍMPICS

 

La Federació Internacional Atlètica Amateur (IAAF), es va constituir l'any 1912 amb motiu dels "V Jocs Olímpics d'Estocolm", no contemplava aquesta possibilitat, ni conjunta ni separada dels homes, tot i que les dones ja tenien molt abans de Crist, els seus propis Jocs, que se celebraven mesos després dels homes.

 

El J.S. Edstrom primer President de la IAAF

A més, el considerat com a artífex i creador dels "I Jocs Olímpics de l'Era Moderna", el Baró francès Pierre de Coubertín, no va ajudar molt per fer realitat aquest somni anhelat per les dones. Sempre va manifestar un rebuig irreversible a la presència femenina en els Jocs Olímpics. Si per ell hagués estat, mai les dones haguessin estat present en una olímpiada, perquè segons les seves pròpies paraules "l'esport femení no és pràctic, ni interessant, ni estètic, a més d'incorrecte".

 

Pel Baró, l'únic heroi olímpic és l'esportista masculí i adult, frase lapidària que va pronunciar el 1936, tres anys abans de la seva mort, quan els Jocs ja eren una real-litat.

 

 

NEIX LA FEDERACIÓ ESPORTIVA FEMENINA INTERNACIONAL

 

Una peça fonamental d'aquest moviment femení, va ser l'aparició d'Alice Milliat, coneguda amb el sobrenom de la “Passionera l'Esport femení”, nascuda a Nantes el 1884, la qual sempre va practicar esport, especialment el rem.

 

Ella va ser la principal promotora i fundadora l'any 1915, del "Club Femeni de París" amb la finalitat de promoure l'esport entre les dones de la ciutat, el que va donar pas posteriorment a 1919, per fundar la "Federació Esportiva Femenina Internacional" ( ESFI) amb seu també a la capital francesa en l'any 1921.

 

S'ha de dir que sempre va tenir un gran suport per part de les millors esportistes mundials, com la japonesa Kinue Hitomi una de les més impulsives i la primera dona de l'oposició femenina, contra les tradicions natives del país asiàtic.

 

Alice Milliat

Així mateix l'americana Mildred "Babe" Didriksen, reconeguda per tots com l'esportista més completa de la història fins a aquells moments .Mildred era practicant destacada en diversos esports i una gran lluitadora, amb una forta influència mediàtica, per ajudar a trobar la igualtat entre homes i dones en tots els aspectes, tant socials com esportius.

 

L'aparició de la "FSFI" es va convertir en un flagell per Coubertin i per la IAAF, als quals es va exigir la entrada massiva a les dones en els Jocs Olímpics. Però davant la nova negativa Alice Milliat va organitzar els "I Jocs Mundials Femenins a París" en 1922, amb un gran èxit de participació, que es va repetir quatre anys més tard en els "II de Göteborg", on encara va ser més gran el nombre de participants.

 

L’equip femeni americà participant als Jocs Mundials                    Femenins a París l’any 1922.

Davant d'aquesta aclaparadora evidència, el llavors president de la IAAF, el suec J.S.Edstrom, no va tenir més remei que començar a donar forma a la possibilitat de donar entrada a l'atletisme femení per primera vegada en la història, en els "Jocs Olímpics d'Amsterdam", de1928, programant tan sols cinc proves: 100 metres llisos, 800 metres llisos, relleus 4x100, alçada i llançament de disc.

 

Un fet que va cridar poderosament l'atenció, va ser la no presència de Pierre de Coubertín, a la Cerimònia Inaugural d'aquests Jocs. Hi va haver moltes impressions de l'absència, segons uns per malaltia, segons altres el no voler veure amb els seus propis ulls, el que ell sempre va rebutjar, veure la presència femenina en una competició atlètica en el marc d'uns "Jocs Olímpics" .junt amb els homes.

L'americana Elizabeth Robinson

 

La primera campiona olímpica va ser la nord-americana Elizabeth Robinson, que va guanyar els 100 metres llisos en 12 "2 seg. .. Si comparem el seu temps amb el del guanyador de" Els Jocs d'Atenes de 1896 ", Tom Burke amb 12,0 seg. justs , veurem que el seu temps no desmereixia de l'aconseguida per un atleta masculí, alhora que deixava patent del que podien arribar a les dones en un futur molt proper en proves atlètiques i altres esports.

 

Però on va arribar l'espectacle va ser en la prova parany dels 800 metres, en la qual els organitzadors sabien molt bé el que anava a succeir.

 

De les vint i cinç participants, unes van abandonar per esgotament, altres fins i tot es van arribar a parar i les que van arribar a meta gairebé totes extenuades, algunes van caure a terra necessitant algunes d'elles, ser auxiliades pels serveis mèdics de l'estadi, donat el seu lamentable estat físic. La vencedora va ser l'alemanya Lina Radke Batschauer amb el temps de 2,16,8.seg.

 

Es va donar el cas que per primera vegada, les dones volien ser olimpicas al preu que fos, i no desaprofitar aquesta oportunitat, tot i no haver participat mai en una prova tan llarga, atès que unes eren saltadores, llançadores o d'altres especialitats.

 

Aquesta va ser l'excusa perfecta perquè tant, Pierre de Coubertín com de molts dels seus cercles pròxims, demanessin l'eliminació d'aquesta prova, la qual cosa va comptar amb gairebé tot el suport dels mitjans de comunicació .. Segons ells era inhumà, que les dones participessin en una distància superior als 200 metres, esgrimint la seva falta de preparació i la seva fragilitat per a una disciplina tan exigent

 

Lina Radke Batschauer guanyadora de la polèmica prova dels 800 m.

Va ser tan gran l'enrenou que van provocar. aquestes manifestacions, que el President del COI a aquell any, el Comte Baillet-Lafour, va demanar l'eliminació d'aquesta prova, la qual cosa va tenir el seu efecte, ja que van haver de passar 32 anys perquè aquestes distàncies superiors tornessin al programa olímpic, decidint que fos en els Jocs de Roma de 1960.

 

Cal esmentar que també en aquest esdeveniment olímpic, es van programar altres proves per a dones, com l'esgrima, els salts en natació i proves de gimnàstica per equips amb tres dones participants en aquesta última disciplina.

 

No obstant això, Alice Milliat va tornar a la càrrega i va organitzar els "III Jocs Mundials Femenins" a Praga l'any 1930 amb la participació de 16 països, repetint quatre anys més tard amb els "IV Jocs Mundials Femenins" a Londres l'any 1934, fins que finalment el moviment olímpic va claudicar, per obrir definitivament les portes dels Jocs Olímpics a les dones, que amb el pas del temps, van anar guanyant la seva pròpia personalitat esportiva.

 

Mildret “Babe” Didriksenn

Però quan semblava que s'estaven assolint els objectius previstos, una altra vegada després dels Jocs de Berlín de 1936, va quedar tot paralitzat arran de la "II Guerra Mundial" havent-se de esperar fins als Jocs Olímpics de Londres de 1948, que van ser la ratificació definitivament a l'empenta de les dones.

 

La FSFIes va dissoldre el 1938 un cop l'atletisme femení va irrompre triomfalment al programa de la IAAF. Alice Milliat, va morir a París el 1957 i les seves restes descansen en el cementiri de Nantes. Es diu que cada nova esportista olímpica que arriba, és un homenatge a la seva memòria.

 

Quan per fi, s'arriba als Jocs Olímpics de Roma de 1960, després de passar abans pels Jocs d'Hèlsinki de 1952 i Melbourne 1956, amb una àmplia representació femenina, es culmina una trajectòria plena d'incerteses i disgustos i les competicions esportives cada vegada pugen més el seu nivell, tant en participació com en qualitat.

 

Són els temps on comencen a conèixer-se els grans èxits de la dona, d'aquelles esportistes, que no podien córrer més de 200 metres segons aquells pensadors d'abans.

 

Els 1500 m. dels Jocs de Roma 1960

La grandesa de l'empenta, el treball i la constància realitzat parlen per si sol, quan surten a la llum les seves ascensions a l'Everest, les seves participacions al París-Dakar, les maratons, els seus combats de boxa, les seves gestes en halterofília, les seves participacions en Esports Extrems, els seus partits de futbol, ​​de rugbi, de lluita, de taekwondo, voltes ciclistes de diverses etapes, travesses nedant de llarg recorregut, amb les seves incursions a les zones polars i les seves competicions en tota classe de d'esports al costat dels homes.

 

Segur que Alice Milliat, ha tingut la resposta que ella desitjava, i per la qual tant va lluitar, buscant la paritat amb l'home en l'esport i competint directament amb ells en els mateixos esdeveniments i escenaris esportius.

 

LA RESPOSTA DE LES DONES DAVANT TANTA MARGINACIÓ

 

UNA IMATGE VAL MES QUE MIL PARAULES

 

Muscle igual que els homes	Futbol lo mateix que els homes
Aixecament de pesas	Escalant la muntanya del Everest
Una aturada en la París- Dakar	Triatlon Extrem
Escalant parets verticals	A veure qui pega mes fort
Baralla brutal en lluita estil UFC	Perfectes en rugbi i sense complicacions
En grans voltes per etapes	Les reines del Taekwondo

Una imatge de la participaciò de les dones en la dura prova de marató

           

Tot això i molt més, és el que són capaços de fer actualment les dones, fins i tot superant en alguns països, als homes com va passar per exemple en els últims Jocs Olímpics de Rio de Janeiro de 2016 on dones espanyoles van conquerir medalles d'or, mentre els homes, no van poder accedir-hi a cap d’elles.

 

 

Tomàs Barris

Aquest històric està realitzat per Tomàs Barris, membre de l’ Associaciò Espanyola d’Estadistics d’ Atletisme (AEEA

 

FONTS D'INFORMACIÓ 

 

(*) En el pròleg històric de l'inici, es recullen apunts del Llibre ELS JOCS OLÍMPICS ANTICS del representant espanyol a l'Acadèmia Olímpica Internacional, Conrado Durántez Corral.

Reserca per Internet

Documentació pròpia

Correcciones en català per P.C

Llibres de l’Associació Espanyola d’Estadístics d’Atletisme    

                          

30 de juny de 2017