QUAN UN RÈCORD ESPANYOL  EN  PISTA  A  L’AIRE LLIURE  HAGUÉS

POGUT SER RÈCORD MUNDIAL ABSOLUT

 

RETARD D’ANYS COMPARANT AMBDÓS RÀNKINGS

Aquesta curiosa cronologia, iniciada per  José María García, President d’Honor de l’ Associació d’Estadístics de l’Atletisme (AEEA), el Maig del 2001,  de la qual es recullen molts dels passatges d’aquesta recopilació, és un document  suficientment  il·lustratiu per tal de donar a conèixer l’evolució, com així mateix el retard, que tenia el nostre país quan oficialment el nostre esport, l’any 1914, començava a caminar i  posar en ordre  uns moviments atlètics que ja existien a Espanya des del començament del segle XX, sobre tot a les zones rurals que, malgrat la poca o cap informació dels mitjans de comunicació , ja tenien una considerable massa de seguidors.

 

Si tenim en compte que, a mitjans del segle XIX, a molts països d’Europa i Amèrica ja tenien les seves estructures molt definides, inclòs amb el reconeixement de molts registres, que no rècords, que posteriorment varen servir per a oficialitzar alguns registres de certa rellevància. Mentre a Espanya la manca de federacions era nul·la i la pràctica atlètica molt precària, sent, a partir de l’any 1917, quan es comencen a recollir els fruits d’aquelles llavors que des de 1914, van sembrar els primers dirigents i pioners que van fer possible la constitució de la Federació Espanyola.

Es podia assegurar, pels resultats que arribaven des d’altres països, que el nostre retard en aquells anys era enorme, però almenys ja es començava a caminar, organitzant competicions amb la deguda oficialitat i garantia  quant als seus resultats ens referim i, també, a reconèixer les primeres plusmarques espanyoles.

Amb aquests primers moviments van començar tanmateix, les comparacions amb les activitats i resultats que es feien a l’estranger, arribant a la conclusió  que el retard d’un record espanyol respecte al rècord mundial era de 21 anys, quan l’atleta basc Gabino Lizarza, fa un llançament de disc a 41.44 metres, l’any 1924, con lo qual si el comparem amb l`historial mundial, veurem que fins els 41.80 de l’hongarès Nandor Fothy, l’any 1903, hauria sigut la millor marca o la diferència d’anys de retard: 1924 – 1903 = 21 anys.

Serà doncs a partir d’aquest punt, des d’on començarem per analitzar i contrastar tots els records espanyols en  distàncies olímpiques, per a poder valorar en la seva justa mesura, tot el progrés del nostre atletisme, tant a Espanya  com en la resta del món.

 

En aquesta recopilació tan sols s’esmenten el nom dels atletes que en el  moment de realitzar la seva marca, aquesta fos considerada com a Record Absolut d’Espanya a pista a l’aire lliure. Pot ser que algú d’elles més tard millorés la seva pròpia marca, que no apareix en aquesta estadística, però això estaria degut a que anteriorment un altre atleta ja tingués assolit un registre superior al seu com a rècord espanyol.

 

Com també pot succeir, que un atleta amb nou rècord superior al seu anterior, pot estar més allunyat del topall mundial.

Un exemple clar ho tenim en el nostre gran campió en llançament de pes, Manuel Martínez, que amb la seva marca actual, de 21.47, esta a una distancia de  37 anys mes allunyat del topall mundial que el seu anterior de 20.16, amb el qual figura a 30 anys.. És per aquest motiu pel qual solament s’avaluen en aquesta recopilació els records mes pròxims a un record mundial, no les marques personals.

 

Existeixen altres exemples com els de José M. Abascal, que figura en aquesta tabla amb un record espanyol de 3,33,12 assolit l’any de 1982, que posteriorment va rebaixar fins als fantàstics 3,31,13 al any 1986, però que no va poder ser record espanyol, perquè anteriorment José Luis González, va rebaixar amb una marcar de 3,30,92 l’any de 1985 a la ciutat francesa de Niça

 

Igual succeeix amb Josep Molins, en els  5.000 metres, que amb un temps de 14,16,8 en 1960, tampoc va poder ser record espanyol, perquè dos anys abans Manuel A. Alonso, amb 14,16,6 ja      Manolo Martinez             se li va anticipar per sols dos dècimes. Existeixen mes casos semblats en altres disciplines, però                                           crec que amb  aquesta exposició el tema queda molt clar.

       

Una altre observació que és necessari fer, es refereix a la prova dels 3.000 metres amb obstacles, en la qual no he tingut en compte els records nacionals de 1930/33 de mes de 10 minuts (aquesta barrera es va baixar a nivell mundial en 1914, començant a disputar aquesta prova en 1910, pel que qualsevol marca, per dolenta que fora, realitzada fins en 1930,  podria argumentar-se que tenia un retard de 20 anys) Per tot això he començat aquest llistat  incloent els records per sota dels 10 minuts, o sigui a partir de 1934 amb els 9,46,0 de Angel Mur.

Sobre aquesta prova mes complicada del que un s’imagina, cal fer esment que no sempre el nombre d’obstacles era el mateix, doncs molt depenia del recorregut de la mateixa. No era el mateix una corda de 500 metres (Montjuic – Colònia) com altres de 450 com l’estadi Jean Bouin de París i altres de menors de 400 metres. Des de l’ any 1954 la IAAF decideix que a partir d’aquesta data sol seran marques oficials les realitzades en pista de 400 metres, amb el pas de 28 vegades les tanques i 7 la fossa d’ aigua, el que totalitzen els 35 obstacles reglamentaris de l’actualitat.

 

Altre observació que hauria que fer respecte als llançaments, és referent als  de disc i javelina. Això obeeix que solament es consideren en aquesta estadística, aquelles marques que es realitzen a partir dels 40 metres, a causa de els dubtes que originen els canvis de mesures dels cercles de llançament, que no sempre són les mateixes en diferents paises i èpoques. Aixi mateix en javelina igualment igualment els canvis de model són un factor a tenir en compte a la hora de les valoracions.  

                                                                                                                                                                                                                    

En quant al decatló, que es va començar a disputar de forma oficial en l’any 1911, l’atleta suec Hugo Wieslanderi l’ americà J. Austin Menaul mes tard en 1912 van obtenir unes marques superiors reconvertides amb el pas del temps per la tabla editada per la IAAF en 1934 amb una puntuació de 5516 per al primer i de 6095 per al segon.

 

Per a ajudar a entendre un poc millor aquest galimaties de les taules de puntuació, diré que aquestes van ser oscil·lant contínuament segons els criteris de la IAAF. Des de la qual havia establerta en 1911 que van canviar en 1920, que van seguir amb altres canvis, els anys 1934-1952-1962-1971-1985, tot la qual cosa reflecteix una complicada comparança en el moment de les valoracions.

 

També en altres especialitats, tindríem que remuntar-nos a principis del segle XX, si volem trobar els referents del retard d’ alguns dels nostres rècords anteriors a 1920, sobre tot en la distància dels 5000 metres, si vam esmentar que ja el dia 22 de juliol de 1900 l’atleta anglès Charles Bennet, arribava a  París fent un registre de 15,20,0 molt lluny del que podien reatlizar els nostres atletes

                                                                          En primer terme Angel Mur en l'historic moment                                                                                                                        d'aconseguir el primer record oficial d'Espanya                                                                                                                              als 3000 0bstàcles amb un temps de 9:35 l'any 1930

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                        

 

RÀNKING DE RÈCORDS ESPANYOLS  “ALL TIME” EN RELACIÓRECORD MUNDIAL  ABSOLUT  A L’AIRE LLIURE

ELS 100  MÉS PRÒXIMS  DE TOTS  ELS TEMPS

 

                                                                                                  Llistats tancats el dia 21 de juliol de 2018

  

 Fonts d' Infortmaciò

 

La font per la recopilació d’aquest recull de dades, te el seu origen  als llibres (cronologia mundial, llibre de l’IAAF, cronologia espanyola, llibre de la AEEA/EFEA de 1992 amb la seva continuació fins l’any 2006), del meu arxiu personal i sobre tot de la gran col·laboració del nostre President d’Honor de l’AEEA José Maria Garcia.

ELS GRANS  REFERENTS DEL MIG-FONS  I  FONS  MUNDIAL

 

    

                     

Aquestes taules estadístiques solament té la pretensió de valorar  el progrés de les marques aconseguides per atletes espanyols en èpoques molt diferenciades entre sí.

 

Mentre en una d’ elles, la precarietats i la estructura del nostre esport, en comparades amb la resta del món eren molt evidents, en la segona d’elles les facilitats i els avanços que comporta el progrés en tots els ordenis de la vida, han fet factible també en l’esport, i en aquest cas concret l’atletisme, hagin pogut disposar d’unes facilitats que anteriorment no existien i que feien molt difícil la practica atlètica del mateix per part de la nostra joventut.

 

L’aparició dels nous ventalls  tècnics, les noves disposicions de l’IAAF respecte al professionalisme, la presència de les televisions amb la seva incidència mediàtica , l’aparició de les beques estatals, els centres de alt rendiment, les pistes sintètiques, la permissió d’atletes “llebres” professionals, els patrocinadors personals, l’aparició dels managers, la qualitat dels materials, les modernes instal·lacions, etc han estat factors que han incidit molt positivament a favor del nostre atletisme en tots els seus sectors. 

Són millors els atletes d’avui que els d’ahir.? En absolut. Tant abans con ara l’ésser humà sempre és el mateix. Sóc dels quals pensa que si s’intercanviessin els uns amb els altres, en les diferents èpoques els resultats serien mes o menys els mateixos.

Si contrastem les plusmarques actuals de l’atletisme espanyol, podrem comprovar que alguns dels records, no haguessin estat mundials fins a  més dels 30/40 anys, la qual cosa deixa molt clar, que en tots els temps, sempre han hagut els grans campions que han creat escola i referents positius.

Si ara existeixen els extraordinaris atletes africans, abans també existien els grans corredors , saltadors i llançadors dels  països escandinaus, russos, anglesos, alemanys, australians, d’USA, etc, alhora que ja es començaven a albirar el que aviat ens vendria des dels països africans, encapçalats pel inoblidable Abebe Bikila, el 2 vegades campió olímpic de marató en els Jocs de Roma-60 i Tòquio-64, entre altres destacades promeses d’aquesta inesgotable pedrera africana, És a dir el relleu generacional sempre ha existit i seguirà existint, la qual cosa vol dir, que si s’estableix un record, sempre hi haurà algú per a intentar superar-lo.

El gran perill que existeix i que desvirtua aquesta lògica tan natural que acabo d’exposar, com una opinió molt personal, radiqués en les mesures que s’adoptin per  part de les màximes autoritats mundials, per a combatre aquesta plaga maligna que ens  està envaint del dopatge, mitjançant una farmacologia utilitzada i manipulada per persones sense cap tipus d’escrupolós, que, en lloc d’estar presents en un recinte esportiu, haurien, d’estar sancionats esportivament per vida, fins i tot en alguns casos en la presó.

 

Però, qui li posa el “cascavell al gat”, quan estan en joc tants interessos econòmics? No hi ha dubte de que aquesta, és la resposta del milió, però, mentrestant, el càrrec negatiu en la factura de la salut de la nostra joventut, no hi ha dubte que tindrà el seu venciment no moltes dècades després de deixar l’ esport d’alt nivell, en el qual estan  immersos, molts atletes de tot el món.

 

LA VICTORIA MÉS GRAN DE LA HISTÒRIA DEL NOSTRE  ATLETISME

                                                                          ----------------------------------------------------                                                                                                                                                                                                                                 Abril de 2007