QUAN UN RÈCORD ESPANYOL  EN  PISTA  A  L’AIRE LLIURE  HAGUÉS

POGUT SER RÈCORD MUNDIAL ABSOLUT

 

RETARD D’ANYS COMPARANT AMBDÓS RÀNKINGS

Aquesta curiosa cronologia, iniciada per  José María García, President d’Honor de  l’ Associació d’Estadístics de l’Atletisme (AEEA), el Maig del 2001,  de la qual es recullen molts dels passatges d’aquesta recopilació, és un document  suficientment  il·lustratiu per tal de donar a conèixer l’evolució, com així mateix el retard, que tenia el nostre país quan oficialment el nostre esport, l’any 1914, començava a caminar i  posar en ordre  uns moviments atlètics que ja existien a Espanya des del començament del segle XX, sobre tot a les zones rurals que, malgrat la poca o cap informació dels mitjans de comunicació , ja tenien una considerable massa de seguidors.

 

Si tenim en compte que, a mitjans del segle XIX, a molts països d’Europa i Amèrica ja tenien les seves estructures molt definides, inclòs amb el reconeixement de molts registres, que no rècords, que posteriorment varen servir per a oficialitzar alguns registres de certa rellevància. Mentre a Espanya la manca de federacions era nul·la i la pràctica atlètica molt precària, sent, a partir de l’any 1917, quan es comencen a recollir els fruits d’aquelles llavors que des de 1914, van sembrar els primers dirigents i pioners que van fer possible la constitució de la Federació Espanyola.

Una fotografia històrica del mític Jesse Owens, que al costat de Paavo Nurmi, van anar els grans referents de l’atletisme mundial, durant les dècades dels anys de 1930-1940. Instantània realitzada a USA amb uns jutges molt a la moda d’aquells  llunyans temps...

Una fotografia històrica del mític Jesse Owens, que al costat de Paavo Nurmi, van anar els grans referents de l’atletisme mundial, durant les dècades dels anys de 1930-1940. Instantània realitzada a USA amb uns jutges molt a la moda d’aquells  llunyans temps...

Es podia assegurar, pels resultats que arribaven des d’altres països, que el nostre retard en aquells anys era enorme, però almenys ja es començava a caminar, organitzant competicions amb la deguda oficialitat i garantia  quant als seus resultats ens referim i, també, a reconèixer les primeres plusmarques espanyoles.

Amb aquests primers moviments van començar tanmateix, les comparacions amb les activitats i resultats que es feien a l’estranger, arribant a la conclusió  que el retard d’un record espanyol respecte al rècord mundial era de 21 anys, quan l’atleta basc Gabino Lizarza, fa un llançament de disc a 41.44 metres, l’any 1924, con lo qual si el comparem amb l`historial mundial, veurem que fins els 41.80 de l’hongarès Nandor Fothy, l’any 1903, hauria sigut la millor marca o la diferència d’anys de retard: 1924 – 1903 = 21 anys.

Serà doncs a partir d’aquest punt, des d’on començarem per analitzar i contrastar tots els records espanyols en  distàncies olímpiques, per a poder valorar en la seva justa mesura, tot el progrés del nostre atletisme, tant a Espanya  com en la resta del món.

 

En aquesta recopilació tan sols s’esmenten el nom dels atletes que en el  moment de realitzar la seva marca, aquesta fos considerada com a Record Absolut d’Espanya a pista a l’aire lliure. Pot ser que algú d’elles més tard millorés la seva pròpia marca, que no apareix en aquesta estadística, però això estaria degut a que anteriorment un altre atleta ja tingués assolit un registre superior al seu com a rècord espanyol.

 

Com també pot succeir, que un atleta amb nou rècord superior al seu anterior, pot estar més allunyat del topall mundial.

Manolo Martínez, plusmarquista i recordman d’Espanya en llançament de pes, amb un tret de 21.47 assolit el dia 10 de juny de 2002.

 

Un exemple clar ho tenim en el nostre gran campió en llançament de pes, Manuel Martínez, que amb la seva marca actual, de 21.47, esta a una distancia de  37 anys mes allunyat del topall mundial que el seu anterior de 20.16, amb el qual figura a 30 anys.. És per aquest motiu pel qual solament s’avaluen en aquesta recopilació els records mes pròxims a un record mundial, no les marques personals.

 

Existeixen altres exemples com els de José M. Abascal, que figura en aquesta tabla amb un record espanyol de 3,33,12 assolit l’any de 1982, que posteriorment va rebaixar fins als fantàstics 3,31,13 al any 1986, però que no va poder ser record espanyol, perquè anteriorment José Luis González, va rebaixar amb una marcar de 3,30,92 l’any de 1985 a la ciutat francesa de Niça

 

Igual succeeix amb Josep Molins, en els  5.000 metres, que amb un temps de 14,16,8 en 1960, tampoc va poder ser record espanyol, perquè dos anys abans Manuel A. Alonso, amb 14,16,6 ja se li va anticipar per sols dos dècimes. Existeixen mes casos semblats en altres disciplines, però crec que amb                                                        aquesta exposició el tema queda molt clar.

        Manolo Martinez

Una altre observació que és necessari fer, es refereix a la prova dels 3.000 metres amb obstacles, en la qual no he tingut en compte els records nacionals de 1930/33 de mes de 10 minuts (aquesta barrera es va baixar a nivell mundial en 1914, començant a disputar aquesta prova en 1910, pel que qualsevol marca, per dolenta que fora, realitzada fins en 1930,  podria argumentar-se que tenia un retard de 20 anys) Per tot això he començat aquest llistat  incloent els records per sota dels 10 minuts, o sigui a partir de 1934 amb els 9,46,0 de Angel Mur.

Sobre aquesta prova mes complicada del que un s’imagina, cal fer esment que no sempre el nombre d’obstacles era el mateix, doncs molt depenia del recorregut de la mateixa. No era el mateix una corda de 500 metres (Montjuic – Colònia) com altres de 450 com l’estadi Jean Bouin de París i altres de menors de 400 metres. Des de l’ any 1954 la IAAF decideix que a partir d’aquesta data sol seran marques oficials les realitzades en pista de 400 metres, amb el pas de 28 vegades les tanques i 7 la fossa d’ aigua, el que totalitzen els 35 obstacles reglamentaris de l’actualitat.

 

Altre observació que hauria que fer respecte als llançaments, és referent als  de disc i javelina. Això obeeix que solament es consideren en aquesta estadística, aquelles marques que es realitzen a partir dels 40 metres, a causa de els dubtes que originen els canvis de mesures dels cercles de llançament, que no sempre són les mateixes en diferents paises i èpoques. Aixi mateix en javelina igualment igualment els canvis de model són un factor a tenir en compte a la hora de les valoracions.  

                                                                                                                                                                                                                    

En quant al decatló, que es va començar a disputar de forma oficial en l’any 1911, l’atleta suec Hugo Wieslanderi l’ americà J. Austin Menaul mes tard en 1912 van obtenir unes marques superiors reconvertides amb el pas del temps per la tabla editada per la IAAF en 1934 amb una puntuació de 5516 per al primer i de 6095 per al segon.

 

No obstant això per a situar les coses al punt exacte, de tot aquest moviment d’actuacions i taules de valoració, s’ha de dir que l’americà Harold Osbon, va rebaixar en l’any 1923 aquests registres amb una puntuació de 7351,(amb la taula de l’any 1920), però que també queda reduïda per la nova taula en vigor de 1950/52 a 5862 punts, que serà des d’on partirem per a valorar el retard en anys d’un atleta espanyol en aquesta especialitat, que en aquest cas correspon a Bernardino Adarraga el qual obté en el 1955 una puntuacío de 5850 que el situen a una distància de 32 anys, amb la qual no entra en elk límit establert de 30 anys de retard.

Instantània històrica del primer record oficial d’Espanya de 3000 m. obstacles, amb Àngel Mur en primer lloc i guanyador amb  9,46,0 a l’any de 1934. Curiós “salt” de la tanca, caient sobre una amollida gespa, plena de flors silvestres per tot arreu...

Per a ajudar a entendre un poc millor aquest galimaties de les taules de puntuació, diré que aquestes van ser oscil·lant contínuament segons els criteris de la IAAF. Des de la qual havia establerta en 1911 que van canviar en 1920, que van seguir amb altres canvis, els anys 1934-1952-1962-1971-1985, tot la qual cosa reflecteix una complicada comparança en el moment de les valoracions.

 

També en altres especialitats, tindríem que remuntar-nos a principis del segle XX, si volem trobar els referents del retard d’ alguns dels nostres rècords anteriors a 1920, sobre tot en la distància dels 5000 metres, si vam esmentar que ja el dia 22 de juliol de 1900 l’atleta anglès Charles Bennet, arribava a  París fent un registre de 15,20,0 molt lluny del que podien realitzar els nostres                                                                                                                            En primer terme Àngel Mur en l'històric moment de                                                                                                                        conseguir el primer record oficial d'Espanya als                                                                                                                            3000 obstàcles amb un temps de 9:35,0 l'any 1930                                                                                                                                                                                                                                    

 

 

RECORDS D’ ESPAÑA

 

 

RECORDS DEL MON

Proba

Marca

Atleta

Data

Atleta

Marca

Data

100 m.

10,06

Bruno Hortelano

23/06/2016

Usain Bolt

9, 58

16/08/2009

200 m.

20,18

Bruno Hortelano

22/07/2016

Usain Bolt

19,19

20/08/2009

400 m.

44,96

Cayetano Cornet

12/08/1989

Wyade v. Niekerk

43,02

18/08/2016

800 m.

1:43.74

Kevin López

20/07/2012

David Rudisha

1:40.91

09/08/2012

1500 m.

3:28.95

Fermin Cacho

13/08/1997

H. El Guerrouj

3:26.00

14/07/1998

5000 m.

12:57.25

Alm. Bezabeh

04/06/2010

Kenenisa  Bekele

12:37.35

31/05/2004

10000 m.

27:14.44

Fabian Roncero

12/08/1998

Kenenisa  Bekele

26:17.53

28/05/2005

110 tanques

13,04

Orlano Ortega

15/07/2016

Dayron Robles

12.87

12/06/2008

400 tanques

48,87

Sergio Fernández

16/08/2016

Kevin Young

46,78

06/08/1991

3000 obst.

8:07.44

Luis M.   Berlanas

30/08/2002

Aaif Saaeed

7:53,63

03/09/2004

Marató

2h.06,52

Julio Rey

23/04/2006

Dennis Kimetto

2h 02:57

25/09/2011

Alçada

2.34

Arturo  Ortiz

22/06/1991

J. Sotomayor

2.45

27/07/1993

Perxa

5.81

Montxu Miranda

02/09/2000

Sergei Budka

6.14

31/07/1994

Llargada

8.56

Yago Lamela

24/06/1999

Mike Powell

8.95

30/08/1991

Triple

17.04

Pablo Torrijos

07/03/2015 

Jonathan Edwards

18.29

07/08/1995

Pes

21.47

Manolo Martínez

10/07/2002

Randy Barnes

23.12

20/05/1990

Disc

69.50

Mario  Pestano

27/07/2008

Jürgen Schult

74.08

06/06/1986

Martell

76.12

Javier Cienfuegos

05/05/2012

Juriy Sedykn

86.74

30/08/1986

Javelina

78.88

Gustavo Dacal

05/04/2003

Jan Zelezny

98.48

25/05/1996

50 km. m.

3h.38,43

Valentín Massana

20/03/1994

D. Nizhegorodov

3h.34,14

11/05/2008

Decatló

8526 p.

Fco. Javier Benet

17/05/1998

Román Sebrle

9026 p

27/05/2001

             

Llistats actualitzats el dìa 5 d'octubre de 2016

 

RÀNKING DE RÈCORDS ESPANYOLS  “ALL TIME” EN RELACIÓ

RECORD MUNDIAL  ABSOLUT  A L’AIRE LLIURE

ELS 100  MÉS PRÒXIMS  DE TOTS  ELS TEMPS

 

Lloc rànking

Anys
retard

Atleta

Prova

Marca

Any

Hagués sigut un record fins l´any...

País

Marca

Any

1

2

 

José  L. González

1500 m

3,30,92

(85)

Steven Ovett

GBR

3,30,77

(83)

2

3

Tomás Barris

1500 m

3,41,7

(58)

Sandor Iharos

UNG

3,40,8

(55)

 

3

Antonio Campos

3000obst

8,21,6

(75)

Anders Gärderud

SW

8,20,8

(72)

4

4

Ignacio Sola

Perxa

4. 82

(65)

Donald Bragg

USA

4.80

(60)

        4      Fabian       Roncero     1/2           Maratò    59,52 (01)    Samuel Wanjiru   KEN 59,16      (05)

6

5

Fermín Cacho

1500 m

3,28,95

(97)

A. Morceli

ALG

3,28,86

(92)

6

Álvarez Salgado

5000 m

13,28,4

(71)

Ronald Clarke

AUS

13,25,8

(65)

 

6

Mariano Haro

10000m.

 

27,59,34

(71)

Ronald Clarke

AUS

27,39,4

(65)

        6  Julio, Rey Maratò 2h.06:52   (01)  Belanyt. Densimo  ETH    2h.06,50     (98)

10

7

Manuel A. Alonso

3000obst

8,56,2

(58)

V. Kazantsev

URS

8,49

(51)

 

7

Mariano Haro

5000 m.

13,26,03

(72)

Ronald Clarke

AUS

13,25,8

(65)

 

7

Sánchez Vargas

3000obst

8,18,96

(80)

Benjamin Jipcho

KEN

8,14,0

(73)

 

7

Domingo Ramón

3000obst

8,15,74

(80)

Benjamin Jipcho

KEN

8,14, 0

(73)

14

8

José M. Abascal

1500 m

3,33,12

(82)

Filbert Bayi

TAN

3,32,2

(74)

 15

9

Antonio Amorós

10000m

29,31,4

(58)

EmiZatopek

TCH

29,28,2

(49)

 

9

José L. González

5000m

13,12,34

(87)

Henry Rono

KEN

13,08,4

(78)

 

9

Garcia Chico

Perxa

   4.71

(89)

W.  Kozakiewicz

POL

5.72

(80)

18

10

F. Aguilar

10000m

28,59,0

(64)

Emil Zatopek,

TCH

8,54   

(54)

 

10

F. Aritmedi

5000 m.

13.53,4

(64)

Chris Chataway

GBR

13,51,6

(54)

 

10

Álvarez Salgado

3000obst

8,38,4

(66)

Sandor Rozsnyói

UNG

8,35,6

(56)

21

11

Angel Mur

3000obst

9,46,0

(34)

E. Ambrosini

ITA

9,36,6

(23)

 

11

Jorge G. Amo

1500 m.

3,40,0

(68)

S. Jurgwirth

TCH

3,38,1

(57)

 

11

F. Cerrada

5000 m.

13,24,0

(77)

Ronald Clarke

AUS

13,16,6

(66)

 

11

Arturo Ortiz

Alçada

2.34

(91)

Jacek Wszola

POL

2.35

(80)

25

12

Luis F. Areta

Triple

16.17

(64)

Ademar Ferreira

BRA

16.22

(52)

 

12

Luis M. Garriga

Alçada

2.12

(68)

Charles Dumas

USA

2.15

(56)

 

12

José  L. Martínez

Martell

64.62

(68)

M. Krivonosov

URS

65.85

(56)

 

12

A. Garcia López

200 m.

20,6

(72)

Peter Radford

GBR

20,5

(60)

 

12

Roger Oriol

Perxa

5.35

(79)

Robert Segaren

USA

5.36

(67)

 

12

Alberto Ruiz

Perxa

5.55

(84)

Robert Seagren

USA

5.63

(72)

31

13

José Otero

Martell

60.46

(65)

Sverre Strandli

NOR

61.25

(52)

 

13

Alberto Esteban

1500 m.

3,41,3

(68)

Sandor Iharos

UNG

3,40,8

(55)

 

13

Javier Moracho

110 m.t.

13,54

(80)

Earl McCullouch

USA

13,43

(67)

34

14

Álvarez Salgado

10000m

28,53,8

(70)

Sandor Iharos

UNG

28,42,8

(56)

 

14

José Alcántara

Martell

65.00

(70)

M. Krivonosov

URS

65.85

(56)

 

14

Luis Sarria

200m.

20,6

(74)

Peter Radford

GBR

20,5

(60)

 

14

Fabian  Roncero

10000m

27,14,44

(98)

F. Mamede

POR

27,13,81

(84)

       14     José                     M.Marcos    Perxa   5.75  (76) Wlads. Kozakiewicz  POL    5.72     (80)

39

15

Gómez Urtiaga

3000obst

9,30,0

(43)

Toivo Loukola

FIN

9,25,2

(28)

 

15

Vicente Egido

3000obst

8,32,6

(73)

Jerzy Chromik

POL

8,32,0

(58)

 

15

G. Marqueta

Altura

2.16

(75)

John Thomas

USA

2.17

(60)

42

16

Francisco Martin

Altura

2.18

(76)

John Thomas

USA

2.22

(60)

 

16

Juan Carrasco

Altura

2.18

(76)

John Thomas

USA

2.22

(60)

 

16

José M. Arcos

Perxa

5.75

(76)

Pierre  Houvion

FRA

5.77

(80)

 

16

Rafael Cano

Decatló

7489

(68)

Bob Mathias

USA

7690

(52)

16

Manuel  Soriano

400 m.t.

49,8

(72)

Glenn Davis

USA

49,5

(56)

 

16

Martí Perarnau

Altura

2.15

(73)

Y. Stepanov

URS

2.16

(57)

 

16

A. Penyaler

Decatló

8478

(92)

Bruce Jenner

USA

8634

(76)

16

A. Jiménez

5000 m.

13,08,30

(97)

Henry Rono

KEN

13,06,20

(81)

 

16

Enrique Molina

5000 m.

13,07,34

(97)

Henry Rono

KEN

13,06,20

(81)

 

16

Alberto García

5000 m.

13,04,64

(98)

D. Moorcroft

GBR

13,00,41

(82)

 

16

Alemayehu Bezabeh

5000 m.

12:57,25

(10)

Haile Gebrselassie

KEN

12:56,96

(94)

53

17

F. Suarez Canal

400 tanques.

50,6

(70)

Yuriy Litujev

URS

50,4

(53)

17

Antonio Prieto

10000m

27,37,49

(90)

D. Bedford

GBR

27,30,8

(73)

 

17

Montxu Miranda

Perxa

5.81

(00)

Pierre Quinon

FRA

5.82

(83)

17

C. Miranda

3000obst

9,22,0

(46)

Toivo Loukola

FIN

9,21,8

(28)

57

18

Antonio Herreria

Pes

17,97

(71)

Parry O’Brien

USA

18.00

(53)

18

Antonio Páez

800 m

1,45,69

(80)

Peter Snell

NZL

1,44,3

(62)

18

Antonio Prieto

5000 m

13,18,53

(83)

Ronald Clarke

AUS

13,16,6

(65)

60

19

Manuel A Alonso

5000 m.

14,16,6

(58)

Taisto Maki

FIN

14,08,8

(39)

 

19

Fernando Tallón

Javelina

81.80

(75)

Soini Nikkinen

FIN

83.56

(56)

 

19

Antonio Corgos

Llargada

8.23

(80)

Ralph  Boston

USA

8.24

(61)

19

R. Cabrejas

Alçada

2.23

(80)

Valeri  Brumel

URS

2.25

(61)

 

19

Raùl Gimeno

Martell

71.42

(84)

G. Zsivotzky

UNG

73.74

(65)

 

19

J. Alonso Valero

400 m.

49,00

(87)

G. Vanderstock

USA

48,94

(68)

66

20

José Teixeira

3000obst

9,10,0

(53)

V. Iso-Hollo

FIN

9,09,4

(33)

 

20

Gonzalo Juliani

Javelina

80.08

(73)

 F. ”Bud” Held

USA

80.41

(53)

 

20

Ramón Cid

Triple

16.69

(80)

O. Fedoseyev

URS

16.70

(59)

      69

21

Tomás Barris

800 m.

1,48,7

(59)

 S. Wooderson

GBR

1,48,4

(38)

 

21

Fernando Aguilar

5000 m.

14,02,2

(63)

Gunder Hägg

SW

13,58,2

(42)

 

21

Andreu Ballbé

800  m.

1,46,59

(76)

Roger Moens

BEL

1,45,7

(55)

 

21

Miguel A. Moral

Alçada

2.24

(82)

Valeri Brumel

URS

2.25

(61)

 

21

Francisco Fuentes

Martell

72.10

(86)

 Harold V. Connolly

USA

71.26

(65)

     74

22

Juan Lloveras

110 m.t.

13,5

(78)

Jack Davis

USA

13,4

(56)

 

22

Colomán Trabado

800  m.

1,45,15

(84)

Peter Snell

NZL

1,44,3

(62)

22

José J. Arqués

100 m.

10,21

(86)

Bob Hayes

USA

10,06

(64)

 

22

Gaietà Cornet

400 m.

44,96

(89)

Lee Evans

USA

44,95

(67)

 

22

F. Javier Benet

Decatló

8536

(98)

Bruce Jenner

USA

8634

(76)

79

23

José Culí

Perxa

3.74

(29)

Leroy Samse

USA

3.78

(06)*

 

23

Pascual Banzo

Disc

54.80

(69)

Robert  Fitch

USA

54.93

(46)

 

23

José Casabona

400m.t

50,06

(79)

Glenn Davis

USA

49,5

(56)

82

24

Antonio Sánchez

200 m.

20,67

(84)

Livio Berruti

ITA

20,65

(60)

 

24

David Martínez

Disc

65.46

(92)

Jay Silvester

USA

66.54

(68)

 

24

Martín Berlanas

3000obst

8,07,44

(02)

Henry Rono

KEN

8,05,4

(78)

85

25

Juan Bilbao

Javelina

45.72

(24)

Eric Lemming

SW

49.32

(99)**

25

José Molins

5000 m

14,27,6

(57)

Lauri Lehtinen

FIN

14,17,0

(32)

 

25

Salvador Garrachón

Disc

57.20

(78)

Simeon G. Iness

USA

57.93

(53)

 

25

Martín Vara

Pes

18.34

(79)

P. O’ Brien

USA

18.42

(54)

25

Carlos Azulay

400 m.t

49,59

(83)

Glenn Davis

USA

49,2

(58)

25

Juan A. González

Triple

16.69

(85)

Jozef  Schmidt

POL

17.03

(60)

        71

26

Quadra Salcedo

Disc

50,13

(56)

Eric Krenz

USA

51.03

(30)

 

26

Carlos Sala

110 m.t.

13, 3

(85)

Martín Lauer

GER

13,2

(59)

        73

27

Alberto Esteban

800 m

1,47,4

(66)

Rudolf Harbig

GER

1,46,6

74

28

Luis Agosti

Javelina

54.45

(36)

Eric Lemming

SW

57.33

(08)*

 

28

Jesús M. Abadia

Decatló

7671

(80)

Bob Mathias

USA

7690

(52)

 

28

Antonio Heras

200 m

45,54

(84)

Louis  Jones

USA

45,2

(56)

 

28

Tomás de Teresa

800 m

1,44,99

(90)

Peter Snell

NZL

1,44,3

(62)

78

29

Pedro Apellaniz

Javelina

63.62

(48)

Jonni Myyrä

FIN

66.10

(19)

 

29

Antonio Reina

800 m

1,43,83

(02)

 F. Fiasconaro

ITA

1,43,7

(73)

       80

30

José Coll

10000m

30,54,8

(51)

Paavo Nurmi

FIN

30,40,2

(41)

 

30

A. Diaz Gàndara

Pes

17.15

(64)

Jack” Torrance

USA

17.40

(34)

 

30

Antonio Sànchez

400 m.

45,41

(86)

Louis  Jones

USA

45,2

(56)

 

30

Manolo Martínez

Pes

20.16

(94)

Dallas Long

USA

20.20

(64)

     84

30

José M. Pérez

Javelina

73.34

(95)

 Matti H. Järvinen

FIN

72.93

(30) 

                                                                                                  Llistats tancats el dìa 5 d'octubre de 2016

  

 Fonts d' Infortmaciò

La font per la recopilació d’aquest recull de dades, te el seu origen  als llibres (cronologia mundial, llibre de l’IAAF, cronologia espanyola, llibre de la AEEA/EFEA de 1992 amb la seva continuació fins l’any 2006), del meu arxiu personal i sobre tot de la gran col·laboració del nostre President d’Honor de l’AEEA José Maria Garcia.

ELS GRANS  REFERENTS DEL MIG-FONS  I  FONS  MUNDIAL

 

Emil Zatopek, triple campió olímpic als Jocs d’Hèlsinki de l’any 1952, a les proves de 5000 m - 10000 i marató, seguit pel alemany Schade i l’anglès Chris Chataway, a la cursa dels 5000 metres.    

Emil Zatopek, triple campió olímpic als Jocs d’Hèlsinki de l’any 1952, a les proves de 5000 m - 10000 i marató, seguit pel alemany Schade i l’anglès Chris Chataway, a la cursa dels 5000 metres.

Els suecs Gunder Hägg i Arne Andersson, els grans referents del mig-fons i fons mundial a mitjans del segle XX i recordman mundials a la dècada dels anys 1940.
                     

Els suecs Gunder Hägg i Arne Andersson, els grans referents del mig-fons i fons mundial a mitjans del segle XX i recordman mundials a la dècada dels anys 1940.

 

Aquestes taules estadístiques solament té la pretensió de valorar  el progrés de les marques aconseguides per atletes espanyols en èpoques molt diferenciades entre sí.

 

Mentre en una d’ elles, la precarietats i la estructura del nostre esport, en comparades amb la resta del món eren molt evidents, en la segona d’elles les facilitats i els avanços que comporta el progrés en tots els ordenis de la vida, han fet factible també en l’esport, i en aquest cas concret l’atletisme, hagin pogut disposar d’unes facilitats que anteriorment no existien i que feien molt difícil la practica atlètica del mateix per part de la nostra joventut.

 

L’aparició dels nous ventalls  tècnics, les noves disposicions de l’IAAF respecte al professionalisme, la presència de les televisions amb la seva incidència mediàtica , l’aparició de les beques estatals, els centres de alt rendiment, les pistes sintètiques, la permissió d’atletes “llebres” professionals, els patrocinadors personals, l’aparició dels managers, la qualitat dels materials, les modernes instal·lacions, etc han estat factors que han incidit molt positivament a favor del nostre atletisme en tots els seus sectors. 

Són millors els atletes d’avui que els d’ahir.? En absolut. Tant abans con ara l’ésser humà sempre és el mateix. Sóc dels quals pensa que si s’intercanviessin els uns amb els altres, en les diferents èpoques els resultats serien mes o menys els mateixos.

Mariano Haro i Javier Álvarez Salgado, noms històrics del nostre esport que amb la seva empenta en la dècada dels anys 1960, varen contribuir molt positivament per enlairar l’atletisme espanyol.

Mariano Haro i Javier Álvarez Salgado, noms històrics del nostre esport que amb la seva empenta en la dècada dels anys 1960, varen contribuir molt positivament per enlairar l’atletisme espanyol.

Si contrastem les plusmarques actuals de l’atletisme espanyol, podrem comprovar que alguns dels records, no haguessin estat mundials fins a  més dels 30/40 anys, la qual cosa deixa molt clar, que en tots els temps, sempre han hagut els grans campions que han creat escola i referents positius.

Si ara existeixen els extraordinaris atletes africans, abans també existien els grans corredors , saltadors i llançadors dels  països escandinaus, russos, anglesos, alemanys, australians, d’USA, etc, alhora que ja es començaven a albirar el que aviat ens vendria des dels països africans, encapçalats pel inoblidable Abebe Bikila, el 2 vegades campió olímpic de marató en els Jocs de Roma-60 i Tòquio-64, entre altres destacades promeses d’aquesta inesgotable pedrera africana, És a dir el relleu generacional sempre ha existit i seguirà existint, la qual cosa vol dir, que si s’estableix un record, sempre hi haurà algú per a intentar superar-lo.

El gran perill que existeix i que desvirtua aquesta lògica tan natural que acabo d’exposar, com una opinió molt personal, radiqués en les mesures que s’adoptin per  part de les màximes autoritats mundials, per a combatre aquesta plaga maligna que ens  està envaint del dopatge, mitjançant una farmacologia utilitzada i manipulada per persones sense cap tipus d’escrupolós, que, en lloc d’estar presents en un recinte esportiu, haurien, d’estar sancionats esportivament per vida, fins i tot en alguns casos en la presó.

 

Però, qui li posa el “cascavell al gat”, quan estan en joc tants interessos econòmics? No hi ha dubte de que aquesta, és la resposta del milió, però, mentrestant, el càrrec negatiu en la factura de la salut de la nostra joventut, no hi ha dubte que tindrà el seu venciment no moltes dècades després de deixar l’ esport d’alt nivell, en el qual estan  immersos, molts atletes de tot el món.

 

LA VICTORIA MÉS GRAN DE LA HISTÒRIA DEL NOSTRE  ATLETISME


Fermín Cacho, campió olímpic als Jocs de Barcelona – 92,  a la prova reina dels 1500 m.

 Fermín Cacho, campió olímpic als Jocs de Barcelona – 92,  a la prova reina dels 1500 m.

                                                                          ----------------------------------------------------                                                                                                                                                                                                                                 Abril de 2007