MISCELÀNIES D’ANÈCDOTES I CURIOSITATS DELS JOCS OLÍMPICS

 

Des de Sidney 2000 fins a Londres de 2012

SIDNEY – 2000

 

Els Jocs de Sidney, han estat considerats com els mes nets, transparents  brillants de tots els realitzats fins avui. El govern australià va saber aprofitar positivament, tots els avançaments  tècnics que les noves tecnologies posaven al seu abast, per dotar no solament la seva infraestructura  esportiva, sinó també a la ciutadana, amb nous protocols per disminuir, el preocupant problema contaminant  de l’aire. 

 

Des d’un principi, la construcció de la Vila  Olímpica, va ser dissenyada d'acord amb la problemàtica  ambiental, com ara  els serveis de transport per  mitjà d’un òmnibus impulsat  amb motors elèctrics, que traslladarien els  esportistes als seus recintes esportius,  en un continu anar i venir. Aquesta residència olímpica, on es van allotjar tots els esportistes, està  considerada com la més gran del món, amb equipament de plaques solars. La seva proximitat als recintes esportius,  va fer que per primera vegada totes les delegacions pernoctessin en ella.

 

Panoràmica de la Vila Olímpica

En  tots aquests delicats temes, que tant danyen al nostre planeta, el Comitè de l'organització  no va dubtar a integrar en el si de la mateixa, a membres de Greenpeace, per assessorar en tot  allò, que pogués afectar en aquest greu problema.

 

Aquests Jocs, coneguts també  com els “Jocs del Mil·lenni”, van ser els últims presidits per Juan Antonio Samaranch,  que els va considerar, com un dels millor organitzats i  amb major rendibilitat, possiblement de la història.  El seu superàvit va estar prop dels 300.000 milions de dòlars, part dels quals, van venir per drets de  televisió, amb prop de 4000 milions de televidents, que van veure en directe, aquest gran esdeveniment mundial.

 

En l'aspecte esportiu, van destacar moltes gestes personals  i també per països, que podem veure en el link situat al final d'aquest document. No obstant això es  poden destacar algunes que van cridar l'atenció, com la delegació de Etiòpia, que amb sol 25 participants, va  guanyar 8 medalles, de les quals 4 van ser d'or en les proves d'atletisme.

 

UN HEROI  ATÍPIC  DELS  JOCS

 

Moment crític d'Eric Moussambani, el “anguila” en 100 m.lliures

Una  curiosa anècdota va succeir en una prova especial, reservada per a països en via de  desenvolupament, amb nedadors anònims, on el participant de color de la Guinea Equatorial, Eric Moussambani,  conegut com el “Anguila” va ser a punt d'ofegar-se en els metres finals rendit per l'esforç, en la prova de  100 metres lliures, que va nedar en solitari amb un temps de 1: 52,72, Tots els altres participants van ser  desqualificats, per realitzar sortides nul·les.

 

Aquest  nedador, que solament havia après a nedar vuit mesos abans, que mai havia vist una piscina de 50 metres, es  va convertir en heroi popular en Sidney, on va ser convidat en diferents recepcions, rebent sempre calorosos  acolliments.

 

En tornar a la seva Guinea Equatorial, va ser  nomenat, uns anys més tard, com a entrenador de l'equip nacional de natació.

 

Una  altra curiosa anècdota, es refereix al fet que en aquesta Olimpíada, no va haver-hi  una mascota, com venia sent habitual, sinó que van ser tres. La curiosa història d'elles, es pot veure en  el mateix link final. Es recomana la seva lectura.

 

LA RECUPERACIÓ  DE LA BANDERA ORIGINAL OLÍMPICA

Va ser  el Baró Pierre de Coubertin, quan l'any 1913 va tenir aquesta idea que una bandera olímpica onegés en els  tots els estadis. Ell mateix, va fer el disseny i la va encarregar confeccionar en els magatzems el Bon Marche  de París. Aquesta bandera havia de ser el símbol per commemorar el vintè aniversari dels Jocs d'Atenes de  1896, que coincidia amb els previstos a celebrar a Berlín de 1936, però els tràgics fets bèl·lics succeïts  a Europa, van impedir realitzar-los. Aquest símbol, va ser guardat gelosament pel propi president, el qual  la va fer aparèixer en un solemne acte, en els inoblidables Jocs d'Anvers de 1920.

 

Haig Prieste amb 103 anys, sostenint la bandera

Una  aposta entre els nedadors nord-americans Haig Prieste i Duke Kahanamoku, va ser  el motiu del robatori d'aquesta ensenya olímpica. Va ser el propi Duke Kahanamoku qui escalant fins al masteler  més alt de l'estadi on onejava, la hi va portar sense mes.

 

Van haver de transcórrer prop de 80 anys, perquè el periodista Nathuis Wilder entrevistés a l'únic medallista supervivent, Haig Prieste ja amb 103 anys, preguntant-li per aquella bandera  desapareguda. Sorprenentment li va contestar: crec que puc ajudar-li. Aquesta bandera està  al fons de  la meva maleta. Coneguda la notícia, el president del CIO, Juan Antonio Samaranch, el va convidar a lliurar-la  per quedar dipositada a la seu del Comitè Olímpic Internacional en Laussana, on actualment està exposada.

 

UNA PÀGINA NEGRE DEL CICLISME OLÍMPIC I MUNDIAL

Un  repte perdut, el va protagonitzar el ciclista texà Lance Armstrong,  set vegades guanyador del Tour de France, que contravenint tots els advertiments  de la Federació Internacional i del propi CIO, que van motivar en el seu moment  la seva desqualificació per reiterats dopatges,  així com també  l’anul·lació de tots els seus títols i guardons, no va dubtar a prendre la sortida.

 

Abraham Olano, pendent de rebre la seva medalla de bronze

Perseguint  l'únic títol  que mai havia aconseguit, va aparèixer  en la prova en ruta de 46 km contrarellotge en la qual va arribar en tercera posició. Però aquest lloc del  podi, que li correspondria a l'espanyol Abraham Olano, va quedar vacant per sempre, per no recordar l'època  més tèrbola del ciclisme olímpic. Una injustícia pendent de solucionar, que ningú entén, quan existeixen referents  de casos similars en els Jocs Olímpics.

 

Un d'ells,  va afectar a l’espanyol Manuel Martínez en llançament de pes a Atenes -2004, quan vuit anys mes tard, es va  detectar el dopatge de l'ucraïnès Yuri Belonog, que va guanyar la medalla d’or. L’atleta espanyol, que va ser  quart, es va beneficiar recollint la medalla de bronze, per disposició del CIO el dia 05-12-2012. És a dir,  la mateixa infracció i una diferent sanció. Sent tot, exactament el mateix, un té la medalla de bronze i  l’altre no....

 

DIFERENTS  POSTERS DE SIDNEY

 

 

Per més informació entrar a la pàgina dels Jocs Olímpics de Sidney 2000

 

ATENES- 2004

 

Després de prop de 300 anys dels Jocs de l'Antiguitat,  la ciutat eterna de l'olimpisme, símbol de la puresa de l'esport, va trobar en aquesta cita de  l'any 2004, el punt àlgid de la xacra que actualment està danyant a l'esport, parlem del dopatge.

 

El  Comitè Olímpic Internacional CIO, va engegar tota la seva maquinaria,  per avortar qualsevol besllum de vulneració de les normes, cada vegada més rígides. Es volia tallar d'arrel,  aquest mal endèmic que desgraciadament cada vegada està danyant a gairebé tot l'esport en general. En  aquesta cita d'Atenes, es van detectar fins a 25 casos de dopatge, a més de molts  d’altres, descoberts abans  i després dels Jocs.

 

Un cas flagrant el van protagonitzar  els atletes grecs, Kostas Kenteris or en 200 metres i Ekaterini Thanou, plata en 100 metres llisos, en l'anterior  cita de Sidney. Precisament es dóna el cas, que Kenteris era l'encarregat d'encendre el pebeter.

 

Es  diu que van simular un accident de moto, havent de ser  hospitalitzats, evitant d'aquesta manera passar el control antidopatge, amb la qual cosa s'auto-eliminaven dels      Jocs, per no quedar en evidència, davant de tots els organismes mundials, i evitar així, ser desposseïts  de tots els seus anteriors guardons.

 

L’alemanya Birgit Fischer

Però afortunadament,  també va haver actius positius, com la gesta de la kayakista alemanya Birgit Fischer, guanyadora de l'or en  K-4 500 m. i plata en K-2 2500 m., convertint-se en la primera dona en qualsevol esport, en guanyar medalles  d'or i plata en sis Jocs diferents. Igualment és la primera en la història, en guanyar dos ors amb una diferència  de 24 anys, entre la primera i l'última participació olímpica.

 

Un  retorn al si de les olimpíades, després de 24 anys d'absència, molt desitjat i celebrat pel  públic, va ser el de la delegació d'Afganistan, absent des dels Jocs de Moscou de 1980 a causa de l'actitud  extremista del règim talibà, cap a les dones.

 

ELS JOCS DAURATS D’ARGENTINA

 

Una altra  de les grans gestes, va correspondre a l'equip d'Argentina, que va sorprendre al món, conquistant el títol  olímpic en dos esport tan multitudinaris i populars, com són el futbol i el bàsquet, després d'estar 52 anys  sense guanyar cap or olímpic.

 

En el primer esport, el combinat  argentí va guanyar a la final pel resultat d'un gol a zero, a la selecció de Paraguai, amb 17 gols a  favor i cap en contra, després de superar en els partits previs de classificació, a equips de gran potencial  mundial.

 

 

ELS COMBINATS ARGENTINS DE BASKET I FUTBOL

En bàsquet, Argentina va eliminar en  el “Dream  Team” d'Estats Units pel tempteig de 89 a 81, per acabar de sorprendre a tots els afeccionats, amb la seva victòria  en el partit final potent equip d'Itàlia per 84 a 69 punts.

 

Cal  destacar també l'ampli recorregut de la torxa olímpica, abans de tornar a Atenes. Per commemorar  d'alguna forma l'origen de la mateixa, es va decidir que el foc olímpic visités totes les seus, que en algun  moment havien organitzat uns Jocs Olímpics. En el seu llarg recorregut, va trigar 35 dies, a més del trajecte  pel seu propi país.

 

Amb la idea d'esquematitzar  el màxim aquest document, no apareixen en ell moltes  de les gestes i esdeveniments, que comporten un esdeveniment  olímpic. Per veure aquests detalls, es pot accedir al link inserit al final d'aquesta pàgina.

 

DIFERENTS CARTELLS D’ATENES

 

Per més informació entrar a la pàgina dels Jocs Olímpics d'Atenes 2004

 

PEQUÍN - 2008

 

La mascota  dels Jocs, Fuwa

Aquest gran esdeveniment mundial, que en principi semblava amenaçat amb tot  tipus de problemes, tant polítics com ideològics,  ningú apostava res per a ells, va resultar a la cloenda  dels Jocs, com un dels més brillants i pacífics dels últims celebrats. Aquesta vegada si  pot dir-se, que l'esport va guanyar a la política.

 

És veritat, que es van prendre les màximes preocupacions per assegurar la  seguretat de l'esdeveniment olímpic, realitzant-se un desplegament mai vist, que finalment va donar els resultats  desitjats.

 

Es van mobilitzar  més de 1.400.000 voluntaris,  34.000 policies armats, míssils antiaeris, 48 helicòpters, 74 aeronaus militars i 33 bucs de l'armada.  Va haver-hi infinitat d'amenaces terroristes, però totes van ser avortades.

 

Però  tot això, tenia un alt cost,  uns 45.000 milions de dòlars, el més alt de la història,  que gairebé triplicaven el cost dels Jocs d’Atenes - 2004.

 

On  sí van sorgir seriosos problemes, va ser en l'organització del recorregut de la  torxa, pel fet d’haver de modificar diverses vegades el seu trajecte. Sempre els motius esgrimits, eren per  la violació dels drets humans.

 

És veritat, que va haver-hi  amenaces de boicot, però amb prou feines van proliferar, participant fins i tot la delegació Xinesa  de Tapei, representant de la República Xina tradicionalment enfrontada  amb a la República Popular Xina. L'esport va tornar a guanyar, alhora que agermanava,  encara que solament fos breument, els esportistes de totes les Xines existents.

 

El  recorregut escollit pretenia donar la volta completa al nostre  planeta, amb el pas per 136 ciutats de 23 països, amb un total de 137.000 quilòmetres en 130 dies, utilitzant  a 21.800 portadors. En ple recorregut per Europa, va esclatar la rebel·lió del Tibet  el 2008, sent interrompuda al seu pas per París i apagada diverses vegades.

 

La pancarta de protesta al pont “Gold Gate”, de Sant Francisco

Pel que fa al seu pas  per Amèrica, en  ple pont de “Gold Gate”, havia desplegada una enorme pancarta, retolada amb la frase, “Volem  un Tibet lliure” la qual cosa va obligar a canviar diverses vegades el recorregut, per evitar  més conseqüències.

 

Així mateix, va succeir a Sud-Amèrica,  concretament a Argentina, on el clam es va fer sentir, en contra d'aquesta  concessió esportiva, el mateix que va succeir, al seu pas per Canberra i Nagano,  alhora que es va intentar que el foc olímpic tingués presència al seu pas per Tapei,  però aquí, el no va ser rotund, per la negativa de la República Popular Xina pel problema  de Taiwan.

 

En un minuciós i polític  pacte amb alguns països asiàtics, es va preparar un acurat desplegament perquè el foc olímpic, arribés al  cim de la muntanya més alta del món com es l’ Everest. Si a Sidney la torxa  va passar el cim més profund de la mar, ara ho faria pel més alt de la terra.

 

D'igual  manera, es va voler recordar la Ruta de la seda, en passar  per Almaly, Estanbul i Sant Petersburg, superant fins i tot un terratrèmol, que va paralitzar  la seva marxa, el dia 12 de maig de 2008 en Sichuan.

 

El “Dream Team” de la natació espanyola

Sortint  del tema polític i entrant a l'apartat esportiu, s'ha de fer patent el gran desafiament  que va tenir la selecció d'Espanya de natació sincronitzada, contra  l'imbatible equip de Rússia. Es van programar dues especialitats, per duos i per equips, aconseguint  en ambdues, la medalla de plata, que corroborava la seva imparable trajectòria des de l’aparició  d'aquesta especialitat, al món de la natació.

 

En  aquests Jocs totalment oberts a l'esport professional, van participar destacats campions  de diversos esports, imposant la lògica, si aquesta existeix en esport, per acaparar la majoria de medalles  de qualsevol metall.

 

Els noms de l'espanyol Rafa  Nadal, el suís Roger Federer, les germanes Serena i Venus Williams  d' EE.UU en tennis, els espanyols Alberto Contador i Samuel  Sánchez, Juan Llaneras, l'anglès Bradley Wiggins en ciclisme, com així mateix els  jugadors de bàsquet americans del “Dream Team”, Kobe Bryan, LeBron James, l'argentí Enamuel  Ginóbili o els espanyols Pau i Marc Gasol entre uns d’altres, són solament  una mostra del canvi tan radical, que amb el pas del temps s'ha produït en el moviment olímpic. Tanmateix  la mascota Fuwa, va canviar totalment el seu format i el seu curiós significat, que es pot  veure en el link final.

 

Quant a altres notes esportives, sens dubte la capital xinesa va enregistrar  una gran quantitat d'elles, destacant el nedador americà Michael Phelps, la pertiguista  russa Yelena Isinboyeva, o la ciclista holandesa Leontien Zijcaard, Usain Bolt, entre  molts    d’ altres, però per sobre de tot, la tragèdia que va sofrir la portadora de la Bandera  de Somàlia, Samià Yusuf Omar, quan en el seu intent de fugir a Europa en  petera, per per trobar un món millor, va morir ofegada en albirar-se  les costes  d'Itàlia. La  seva fotografia, la podeu veure en el link final.

 

DIFERENTS  PÓSTERS  DELS  JOCS  DE  PEQUIN

 

 

Per més informació entrar a la pàgina dels Jocs Olímpics de Pequín 2008

 

LONDRES – 2012

 

La mascota de Londres

La capital anglesa, va aprofitar aquesta tercera oportunitat d'organitzar  els Jocs Olímpics al seu país, per enviar un missatge a tots els esportistes del món, amb  el lema de “Inspiri Generation”, en espanyol seria, inspirar a una generació.

 

UN RECORD SEMPRE OPORTÚ I ENCORATJADOR

L'organització  d'aquests Jocs, va voler tenir un record  i homenatge per als Jocs de l'Antiguitat, celebrats a la ciutat grega d' Olímpia,  des del 776 a. C. fins al 393 d. C. divulgant el que va succeir en el Regne  Unit, uns 400 anys abans dels actuals de 2012, que possiblement, molts dels rectors de l'esport  mundial, pot desconèixer o recordar molt poc.

 

L'any 1612,  es va organitzar en un els verds paratges del pujol de Dover, propera al poble de Chipping  Campden, els “I Cotswold Olímpic Games” creats per Robert Dover,  que encara avui continuen en vigor.

 

Al seu ampli  programa, tenien cabuda la majoria de jocs rurals i típics d'aquella època, dels quals, alguns ja no existeixen.  Els concursos d'esgrima amb pals, els salts amb sacs, l'alçament de pedres, tirar el mall, lluita de  corda, llançament de troncs, lluita típica, carreres de cavalls, pedestres, llançaments de pedres, entre d’altres,  eren molt habituals als seus programes.

 

Però sens  dubte, la prova més esperada i expectant de totes elles, era el “Shin-Licking”, en espanyol, puntada a la tíbia del contrari, que  sempre enfervoria al públic per la seva particular reglamentació.

 

Al  final del festival, una vegada rebuts els premis, se celebrava a la plaça major del poble, la gran  festa de comiat, amb danses i música típiques del lloc, amanit  amb un bon tiberi, per continuar amb un bon  vi, fins que el cos aguantés.

 

La patada a la tibia en Dover

Aquest recordatori, dels Jocs Moderns de  l'actualitat, és encoratjador per recordar a tots els dirigents de l'esport mundial,   que aquest sempre  ha d’agermanar, i no utilitzar-los per resoldre els problemes ètnics, religiosos i polítics, que ells mateixos  van crear, com succeeix, en gairebé tots els esdeveniments olímpics, de l'actual època moderna.

 

NOTES DESTACADES DELS JOCS

Les  Delegacions de Brunei, Aràbia Saudita i Catar,  van presentar per primera vegada atletes femenines a una cita olímpica, per la qual cosa, Londres  es va convertir en els primers Jocs, en el qual tots els països adherits al COI,  tenien integrats en els seus equips, a les dones.

 

La boxejadora, Nicole Adams

Per  primera vegada es va incloure al programa, la boxa femenina  participant 36 dones, proclamant-se  com a primera campiona olímpica, la britànica Nicola Adams de 30 anys d'edat, en la categoria  del pes mosca (51 kgs) en vèncer a la xinesa Rehén Chancan per punts, segons decisió  unànime dels jutges.

 

En el partit de comiat del torneig  de futbol femení, entre els equips de Colòmbia i Corea del Nord, disputat  a la ciutat de Glasgow, que va finalitzar amb la victòria de Corea, per 0  a 2 amb gols de Kim Zoug Huy.

 

L'anècdota  va aparèixer abans del partit, quan en el marcador lluminós de l'estadi, va aparèixer al costat de la fotografia  de l'equipo coreà, la bandera de Corea del Sud, la qual cosa va provocar que aquest  equip en senyal de protesta, es retirés del camp de joc.

 

El  partit va estar interromput més d'una hora, apareixent immediatament en la pantalla lluminosa, la frase,  competició endarrerida. Immediatament, després de més d'una hora de converses, es va demanar  disculpes a l'equip nord-coreà, es va canviar la bandera per la pròpia del seu país, cosa que va ser acceptada  i va començar el partit.

 

Una gran sorpresa la va oferir  en halterofília, el Nord-Coreà Om Hyun - Choi, guanyador de la medalla d'or, en la categoria  de 56 kg., que va ser capaç d'aixecar tres vegades el seu propi pes, convertint-se en el cinquè home  del món a aconseguir-ho.

 

El nord-coreà, Om Yun-Choi

Aquesta rècord el va aconseguir  segons ell, gràcies a la influència de Kim II Jung, el comandant suprem, que  des del cel, va guiar tots els seus esforços per aconseguir aquest gran guardó, al qual dedica aquest gran  triomf.

 

Una delegació de vídues del nefast dimarts negre  de Munich-1972, que va ocasionar entre unes altres, l'assassinat d'onze esportistes d'Israel,  es van unir per demanar un minut de silenci com a record a la seva memòria, en l'acte  inaugural. Però no va ser acceptat pel COI, per no irritar als països musulmans.

 

UN GLORIÓS DEBUT OLÍMPIC EN WATERPOLO

El  debut en uns Jocs Olímpics del waterpolo femení  espanyol, va ser una inesperada i sorprenent aparició, que va deixar fascinats a tots els comentaristes del  món. Pujar al pòdium per recollir la seva medalla de plata, va ser una estampa inoblidable, que marcarà per  sempre el futur d'aquest esport.

 

Aquest gran grup de jugadores,  dirigides magistralment pel seu entrenador Miguel Ángel Oca, un altre gran  medallistes olímpic, es va proclamar l'any 2013 Campiona del Món, i al següent de  2014, tanmateix Campiona d'Europa. És a dir tres de tres, i fent honor a aquest sobrenom,  que tan encertadament se'ls va batejar com “les guerreres d'or” al seu retorn a Espanya.

 

És just i merescut, que tots recordin els  seus noms: Jenifer Pareja, Laura Ester, Marta Bach, Anna Espa,r Roser Tarragó, Matide Ortiz, Lorena  Miranda, Pilar Peña, Andrea Blas, Ona Meseguer, Maica García, Laura López i Patricia Herrera, pertanyents  als equips del C.N. Sabadell amb ( 7 ) representants , C.N. Mataró ( 3 ) i C.N. Sant Andreu, C.N. Madrid-Moscardó,  C.W. Dos Hermanas i C.W. Zaragoza tots ells amb ( 1 ) representant.

 

El “Dream Team” del waterpolo femeni espanyol

 

El preocupant tema del dopatge va funcionar a la perfecció, sent detectats  9 esportistes, dels quals 7 ho van ser abans de començar els Jocs. Un altre temor, recordant  les massacres d'anteriors olimpíades, i algunes amenaces rebudes, van ser igualment totalment avortades  per les forces de seguretat, sent un altre dels grans assoliments del govern britànic.

 

Tant  els actes d'obertura com de clausura dels Jocs, van tenir  la brillantor que mereixen aquests grans esdeveniment, que es poden recordar, entrant en el link final,  així com també  les moltes anècdotes esportives ocorregudes en el transcurs de tot l'esdeveniment  olímpic. Una de les més impactants, la van protagonitzar, La Seva Majestat La Reina Isabel II d'Anglaterra,  amb l'actor Daniel Craig, que mereix la pena recordar en tots els seus  mínims detalls.

 

DIFERENTS POSTERS DE LONDRES

 

 

Per més informació entrar a la pàgina dels Jocs Olímpics de Londres 2012

 

Fonts d'informació:

Llibres de la’Asociació Espanyola d’Estadístics d’Atletisme (AEEA)

Recerca per Internet

Correcions de catalá por gentilesa d’Anna Marti

Arxius de la Reial Federació Espanyola d’Atletisme. (RFEA)

Anuaris de l’International Atlética Foundation (IAAF)

Documentació propia

 

Maig de 2015