MISCELANIAS D’ ANECDOTAS I CURIOSITATS DELS JOCS OLIMPICS

 

 

Des de Roma de 1960 fins a Mont-real de 1976

 

ROMA – 1960

 

La ciutat de Roma que ja havia estat designada per organitzar  els Jocs de 1908, va haver de desistir d'organitzar-los per l'erupció del “Monte Vesubio” el  7 d'abril de 1907, per la qual cosa el govern italià va haver de dedicar tots els seus esforços, per  a la reconstrucció de Nàpols, que va ser totalment arrasada.

 

Es  dóna la circumstància que va ser un Emperador romà, el que va eliminar  Els Jocs de L’Antiguitat per considerar-los com a jocs pagans. Però ja en plena Època  Moderna, quan aquesta històrica ciutat decideix remidir-se d'aquella equivocada decisió, ha  hagut d'esperar 1576 anys, per poder organitzar-los, havent de suportar ja en ple segle XX, dues  cruentes guerres mundials, amb les seves dramàtiques post guerra.

 

Entre  les moltes incidències que van aparèixer en aquests històrics Jocs, figuren l'aparició  dels esportistes africans, que fins a aquest moment, eren uns gairebé desconeguts.

 

El  primer que va tenir l'honor d'aconseguir per primera vegada una medalla olímpica  per a Àfrica, es va haver del boxador de Ghana, Clemet Quarey, que dins  de les categoria del pes welter, aconsegueix pujar al pòdium per recollir la medalla de plata.

 

Abebe Bikila a Roma
Abebe Bikila a Roma

Però  solament sis dies més tard, un altre africà, anomenat Abebe  Bikila, sorprent al món en guanyar la prova més històrica i dura del calendari, on va rebaixar  la plusmarca mundial, amb prop de 8 minuts de millora sobre l'anterior rècord. El seu temps de 2h.15: 16,2 a  recórrer els 42.195 metres de la marató amb els peus descalços, va sorprendre al món, que no donava crèdit  a aquest esdevingut. Aquesta marca, la tornaria a millorar el propi Bikila, quatre anys més  tard a Tòquio de 1964, però aquesta vegada amb els peus calçats.

 

Cal assenyalar, que l'atleta titular per a Roma era Wami  Biratu, que lesionat en un entrenament, va haver de renunciar als Jocs. Molt aviat, es va  buscar a un substitut que l'espavilat entrenador suec Onni Niskanen, contractat per entrenar  als atletes d'Etiòpia, va trobar molt ràpid.

 

Li van dir que hi havia un jove, que des de nen sempre anava corrent descalç,  tant quan havia d'anar a escola, com de major des del seu poble a la capital, on treballava com a repartidor  de paquets. Es guanyava tan ben la vida, que fins i tot va arribar a tenir el seu propi negoci de missatgeria,  del qual ell mateix s'encarregava de repartir corrent amb el paquet a coll, juntament amb el seu germà  Albalunga, que també va participar en la marató de Roma. Aquest portentós  talen de la naturalesa, es deia Abebe Bikila.

 

Aquest  famós tècnic, enseguida es va donar compte que tenia davant d'ell a un autèntic diamant en brut,  al que solament s'havia de polir. I vagi si ho va fer.... Aquest espigolat atleta, que corria més de pressa  descalç, que calçat, solament perdia uns 350 grams de pes després d'una marató, quan un corredor d'aquesta  especialitat, perdia en aquella època gairebé 3 quilos. Tot això parla per si sol, del brillant avenir atlètic  que tenia per davant, aquest extraordinari atleta.

 

Arran  dels seus espectaculars èxits, l'Emperador Haile Selassie, li va nomenar heroi nacional  i membre de la Guàrdia Imperial.

 

L'australià John  Konrads
L'australià John  Konrads

Un altre estel, dins del firmament de la natació mundial, va ser l'aparició,  de l'australià John Konrads, un nen prodigi de 15 anys que va acaparar gairebé tots els  rècords mundials de l'especialitat en nedo lliure, guanyant la medalla d'or en els 1500 metres.

 

Aquest  nedador d'origen lituà, que va poder superar que en la seva infantesa,  un atac de paràlisi infantil, va haver d'emigrar amb els seus pares a Austràlia, pel  setge de les tropes russes al seu país, al final de la II Guerra Mundial.

 

Lyudmina Shevtsova
Lyudmina Shevtsova

Una  fita històrica, que va suposar l'enlairament definitiu de la dona en  l'entorn atlètic, després del desastre dels Jocs de Ámsterdam de 1928, va estar quan es va  encendre la llum verda, perquè les dones poguessin córrer distàncies superiors als 200 metres top que va ser  fixat en aquella nefasta cita olímpica. Però van haver de passar 32 anys, perquè els sesudos rectors del  COI, decidissin obrir les portes ampliant aquesta distància.

 

No  se sap si amb la idea preconcebuda, però una altra vegada van recórrer  a la programació dels 800 metres, la prova parany, per a les dones a la capital holandesa i els detalls  de la qual es poden conèixer, en l'índex d'històries olímpiques, d'aquesta mateixa pàgina, amb data de 12-02-2011.

 

Cal esmentar que la prova a la capital romana, va ser  guanyada per l'atleta russa Lyudmina Shevtsova amb una marca de 2:04,3 excel·lent en aquell  temps, en pista de cendra, i sense que hi hagués cap anomalia entre les participants. Posteriorment, el  CIO va anar ampliant el calendari femení amb aquestes proves de gran desgast físic, com tanmateix,  les competicions de concursos i marató.

 

També  es recordés a la capìtal italiana, per ser la seu de la primera  edició dels “Jocs per Minúsvalidos” la denominació dels quals es mantindria fins a l'anys  1984, quan es va canviar, per la de “Jocs Paralímpics”.

 

Aquests  Jocs van ser també, els primers a emetre's en directe per TV a  tota Europa, i l'endemà en diferit, a la resta del món.

 

DIFERENTS POSTERS DELS JOCS  DE ROMA

 

 

TÒQUIO - 1964

 

UN DELS SÍMBOLS MÉS IMPACTANT DE LA HISTÒRIA OLÍMPICA

 

 Yoshiro Sakai
Yoshiro Sakai

Per primera vegada en la història, la flama olímpica encesa en el Temple  de Zeus en Olimpia, va viatjar mitjançant relleus per mig món, fins a arribar  a l'estadi olímpic, on va quedar dipositada en el pebeter, per il·luminar al continent asiàtic.

 

Precisament  d'aquest acte, un dels més impactant de tots els Jocs  Olímpics, va néixer la imatge més històrica que mai es va donar en Jocs anteriors. Era tradició,  que l'últim relleu d'aquest llarg trajecte, ho efectués un esportista del país amfitrió, però la sorpresa  va ser majúscula, quan en comptes d'un esportista, es va veure aparèixer a un jove de 19 anys,dipositant  el foc sagrat a la part alta de l'estadi.

 

Aquest jove es  diu Yoshiro Sakai, conegut con el bebè de Hirosima, portant amb la seva aparició, un dels  símbols més gratificants que es poden escoltar. Un missatge de pau, de concòrdia i amistat entre tots els països  del món, perquè mai més, tornés a repetir-se una tragèdia com aquesta.

 

Cal  recordar que Yoshiro, va néixer en un petit llogaret situat en els  límits de la ciutat d'Hiroshima, el mateix dia de la primera explosió de la bomba atòmica,  que va arrasar aquesta ciutat causant més de 200.000 morts i deixant seqüeles de radiació a molts altres milers  de persones.

 

Sempre es va considerar als Jocs  de Roma de 1960, com els millor organitzats fins avui, però no hi ha dubte que Tòquio els  va superar. Entre les moltes edificacions que es van realitzar en tot el país, destaca la construcció  de el “tren bela”, el més ràpid del món, que trasllada als viatgers des de l'aeroport al  centre de la ciutat en pocs minuts.

 

En aquests Jocs, van  continuar apareixent, com en els anteriors, moltes novetats per actualitzar cada dia més a l'esport en general.  Per primera vegada, es van utilitzar les computadores i la càmera lenta, en comptes del cronòmetre manual,  per donar a l'instant, amb la màxima exactitud, tots els resultats de cada esport i especialitat. Igualment  a Tòquio, les pistes de competició en atletisme, es van ampliar passant dels sis carrers,  que eren les que habitualment es venien usant, per les de vuit carrers, que són les que perduren actualment.

 

 Arribada de Bob Hayes en el relleu 4 x 100 amb un nou rècord mundial, en les noves pistes de vuit carrers
Arribada de Bob Hayes en el relleu 4 x 100 amb un nou rècord mundial, en les noves pistes de vuit carrers

 

Un dels fets històrics d'aquests Jocs, ho va constituir l'americà Bob  Hayes quan va guanyar la prova de 100 metres en 10,0 seg, batent el rècord mundial.Aquest gran  atleta va tornar a repetir medalla d'or en el relleu de 4 x 100.amb 39,0 seg.

 

Una  vegada retirat de l'esport atlètic, va passar a formar part com a professional en  el Dallas Cowboys, de futbol americà, com wice receiver, guanyant l'any 1971  la Super Bowl.

 

Va ser l'únic americà,  que com a campió olímpic d'atletisme, va arribar a aconseguir una Medalla d'or, i l'Anell  en la lliga de futbol americà. El seu nom figura en el Saló de la Fama, al  costat de Jim Thorpe, l'altre gran atleta i gran protagonista en els Jocs d'Estocolm  de 1912, així mateix, també professional en la lliga de segona categoria, del futbol americà.

 

Entre  els fets esportius, que per primera vegada van succeir  en uns Jocs, figura la desqualificació d'una dona Ewa Klobukowska de la delegació de Polònia,  per no passar la prova de sexe, quan formant part de l'equip de relleus del 4 x 100, va  guanyar l'or i el rècord mundial. Però aquest rècord, mai no va ser homologat.

 

En  aquests Jocs, van continuar apareixent, com en els anteriors, moltes  novetats per actualitzar cada dia més a l'esport en general. Per primera vegada, es van utilitzar les computadores  i la càmera lenta, en comptes del cronòmetre manual, per donar a l'instant, amb la màxima exactitud,  tots els resultats de cada esport i especialitat.

 

Igualment  a Tòquio, les pistes de competició en atletisme, es van ampliar passant dels sis carrers,  que eren les que habitualment es venien usant, per les de vuit carrers, que són les que perduren actualment.  Tanmateix per primera vegada, uns Jocs van ser televisats en color i en directe via satèl·lit, a Estats  Units i Europa.

 

 Dawn Fraser
Dawn Fraser

Uns  dels fets molt puntuals, van estar a càrrec de la nedadora australiana Dawn Fraser, que va  guanyar per tercera vegada consecutiva, la prova dels 100 metres lliures, baixant del minut. L'altre gran triumfador  va ser el nord-americà Don Schollander, amb quatre ors i tres plusmarques mundials.

 

Una anècdota no coneguda per tots, es refereix a la detenció per la policia  de la nerviosa nedadora Dwan Fraser, per cooperar en el robatori de la bandera olímpica  hissada en el Palau Imperial, però l'Emperador Hiro-Hito la va perdonar i  va regalar la bandera. No obstant això, federació del seu país la va desqualifica amb10 anys d'inactivitat,  la qual cosa va suposar el final definitiu de la seva carrera com a nedadora. Un trist final per  una tan gran esportista.

 

Un altre rècord en atletisme, encara  que de diferent índole, es va produir en el salt amb perxa, on es van haver d'invertir nou hores de competició,  fins que l'americà Fred Hansen, superés l'altura de 5.10 metres, superant en 40 centímetres  l'anterior plusmarca mundial i amb ella la medalla d'or. Aquesta gesta va ser realitzada per primera  vegada en uns Jocs Olimpics, amb la nova perxa de fibra de carboni.

 

Aquesta  gesta va ser realitzada per primera vegada en uns Jocs Olímpics,  amb la nova perxa de fibra de carboni, que pocs anys més tard, seria substituïda  per la de fibra de carboni i vidre. La fibra de vidre que és la més flexible, esta situada al centre de  la perxa i on l'atleta posa tota la seva força per doblegar-la, sent en els extrems, on es troba el carboni,  que no és tan important, per provocar la curvatura, que es persegueix. Els antecedents de la perxa, van anar  per aquest ordre, fusta, metall i bambú, sent aquesta última, la que permetia una mínima curvatura.

 

Un  esport que fascina a Japó, com és el voleibol,  després d'haver estat un esport d'exhibició en una altra olimpíada, va fer el seu debut oficial, guanyant  en la final la selecció la Unió Soviètica seguida de Txecoslovàquia i Japó  en homes, mentre en les dones, Japó va guanyar la medalla d'or, imposant-se  a la Unió Soviètica i Polònia.

 

 Abebe Bikila a Tokio-1964
Abebe Bikila a Tokio-1964

El etiope Abebe Bikila, va revalidar el seu títol de Roma,  àdhuc que en principi ho va tenir difícil, atès que sis setmanes abans, va haver de ser  intervingut amb una operació d'apendicitis.

 

Però els dubtes,  solament van durar uns moments, perquè res mes donar-se la sortida de la marató, ja amb els peus calçats,  va imposar un ritme infernal, tornant a guanyar amb un altre nou rècord mundial amb un temps de 2h. 12: 11,  amb uns quatre minuts d’avantatge sobre el segon classificat.

 

La  capital nipona, també va ser testimoni del comiat de la gimnasta més gran de la història, la ucraïnesa  Larissa Latynina, que formant part de l'equip de URS, va guanyar dos  ors, dos de plata i dues de bronze, les quals se sumen, per les seves participacions olímpiques, en un total  de18 medalles.

 

 Larissa Latynina Vera Caslaska 
Larissa Latynina Vera Caslaska

 

Però en aquesta cita de Tòquio, va  ser desbancada per la txeca Vera Caslaska, guanyadora de quatre medalles d'or i  altres quatre de plata, imposant-se en el còmput general per 77.564 punts contra els 76.998 de Larissa  Latynina, que va entendre que aquest, era el final de la seva brillantíssima carrera.

 

ALGUNS PÒSTERS DELS JOCS DE TÒQUIO

 

 

Per més informació entrar a la pàgina dels Jocs Olímpics de Tokio 1964

 

MÈXIC- 1968

 

La capital mexicana, va ser la primera de parla llatinoamericana, a organitzar  uns Jocs Olímpics, escollint la data del 12 d'octubre, en record al desembarcament de  Cristóbal Colón, fa 476 anys, descobrint un nou continent.

 

Després  d'haver superat un greu i trist episodi polític, succeït a la Plaça de de  les Tres Cultures, al barri de Tlateloico, unes setmanes abans de la inauguració,  va ocasionar un enfrontament entre les forces militars del govern i el moviment estudiantil, que s'oposava  a la celebració dels Jocs, reclamant alhora, un nou estatus de govern, que va ocasionar centenars  de mates.

 

Molt a prop es va estar de suspendre's  l'esdeveniment olímpic, però el Comitè Olímpic va declarar, que aquestes protestes no anaven  dirigides als Jocs, per la qual cosa aquests se celebrarien en la data prevista. L'èxit va  ser espectacular, bolcant-se tot el poble mexicà perquè aquest fora, el més brillant possible.

 

Per  primera vegada, es van utilitzar les pistes sintètiques de tartan,  el control antidopatge i les imatges de televisió en color i en directe a tot el món  amb una audiència propera  als 600 milions de televidents, com així mateix, un gran panell elèctric per visionar els resultats i  repetició d'imatges, en el propi estadi.

 

UN RECORREGUT MOLT ESPECIAL DE LA TORXA

 

Un apartat molt puntual, va estar en el viatge de la torxa fins a Mèxic.  Encesa en el Temple de Zeus en Olímpia, va tenir un recorregut  de 13.620 quilòmetres. La seva sortida d'Europa, es va realitzar des del port de Palos,  mitjançant la corbeta Princesa, facilita pel govern espanyol, per travessar  l'Atlàntic, en 15 dies de navegació, arribant a San Salvador, en el punt  exacte on va desembarcar Cristobal Colón, per descobrir al nou continent.

 

 Encesa de la torxa al Temple de Zeus a Olimpia
Encesa de la torxa al Temple de Zeus a Olimpia

En  total es van trigar 55 dies i el relleu ho van realitzar 2778 esportista,  passant en el seu recorregut per Espanya, per diferents regions, alhora que realitzava  breus parades, a Barcelona, Zaragoza, Medinaceli, Madrid, Sevilla i Trujillo,  per arribar al port de Palos, el dia 11 de setembre i fins a  Canàries el  14 del mateix mes, totalitzant un recorregut de 1286 quilòmetres.

 

L'últim  relleu per la península, ho va realitzar Cristóbal Colón Carbajal, descendent  directe de Colón. Prèviament en el seu pas per Saragossa, es va  detenir en el Temple de la Verge del Pilar per honrar la imatge de la Patrona  d'Espanya, i fer el propi a Barcelona, davant del monument a Colón,  i posteriorment a Madrid a la plaça de Colón.

 

Amb  la idea que la flama tingués més resplendor i visió, els organitzadors  van introduir en ella combustible sòlid i altres ingredients químics, donat el seu llarg recorregut.  No obstant això, ocasionalment es van succeir algunes explosions, atribuïdes al contacte ràpid d'una torxa calenta,  amb l'altra freda, que van ocasionar lesions a alguns portadors, entre ells l'ex atleta i gran entrenador,  Gregorio Rojo, en el seu pas per Barcelona, que li van ocasionar lesions  temporals, de visió en un dels seus ulls.

 

Però tornant  a la competició esportiva, potser la gesta dels Jocs la va protagonitzar l'atleta nord-americà  Bob Beamón, que va passar de miracle a la final, després de dos nuls i un tercer vàlid  de 8.12 m., que gens feien presagiar, el vol de 8.90 de longitud, 55 centímetres més que l'anterior record  mundial, que va efectuar en la final.Aquest salt va trigar més de 20 anys a ser superat. Primer, va ser  el seu compatriota Carl Lewis, amb 8.91 i tant sol una hora més tard, pel seu company Mike  Powell, amb 8.95.

 

 Vera Cáslauská
Vera Cáslauská

Per motius polític per  la invasió del Pacte de Varsòvia a Txecoslovàquia, solament tres setmanes  abans dels Jocs, la gran gimnasta, Vera Cáslauská, va signar el “Manifest  de les 2000 paraules” en contra d'aquesta intromissió, i amb la finalitat d'evitar el seu  empresonament, es va refugiar en un petit poble de muntanya, anomenat Sumperk on improvisant  arbres, com a barra d'equilibri i un petit espai d'herba per practicar exercicis en el sòl. Encara que en  precari, va poder mantenir la seva preparació per a Mèxic, y guanyar 4 medalles de oro i dues  de plata.

 

Finalment, va rebre l'autorització per acudir a la capital mexicana, on en  pujar al podi de guanyadores, per recollir les seves medalles, en escoltar l'himne soviètic, va ajupir el  cap. Aquestes protestes silencioses de Vera, van significar al retorn al seu país, de la prohibició  sortir a l'estranger, ni participar en cap competició a Txecoslovàquia.

 

El  mític equip de hoquei sobre herba de la Indía, imbatut  des dels Jocs de Ámsterdam, de 1928, va resultar perdedor davant el seu etern rival  Pakistan, constituint una altra de les grans sorpreses d'aquests Jocs.

 

Es  poden observar moltes més anècdotes succeïdes en aquests  Jocs, prement en el link final, situat al final d'aquest document, on entre altres incidències,  està la participació de l'equip espanyol. Inserir-les ara seria repetitiu.

 

ALGUNS PÒSTER DE MÉXIC

 

 

Per més informació entrar a la pàgina dels Jocs Olímpics de Mèxic 1968

 

MÙNIC DE 1972

 

 Un trist pòster de Munic
Un trist pòster de Munic

Aquests Jocs de Munic sempre seran recordats com els més  foscos de tota la història olímpica. Si els de Mèxic, ja van tenir la seva part tràgica, per  la reivindicació d'alguns sectors de la seva ciutadania, reclamant un altre tipus de govern, en aquests de  Munic desgraciadament es van superar, per la irrupció d'un comando terrorista palestí, liderat  per aquell temps, per Yasir Arafat, denominat Setembre Negre, que va  tenir la col·laboració, d'algun grup neo-nazi alemany, per reclamar la sobirania de Palestina.

 

Com a conseqüència d'aquesta criminal acció, de segrest  i assassinat, d'esportistes israelites, els Jocs es van suspendre durant 23 hores que,  són les que va tenir el segrest, realitzant-se en el propi estadi, una cerimònia religiosa, amb les banderes  a mitja asta, a excepció dels països àrabs, per reprendre's després les competicions esportives. Arran d'aquest  luctuòs acte, la delegació d'Israel, es va retirar dels Jocs, com així  mateix, Noruega, Holanda, Filipines, Egipte, Síria i Kuwait.

 

Per  conèixer en profunditat aquests tristos successos, entreu en el link final d'aquest  document, on es troben els nombrosos detalls, que es van desenvolupar a la capital de Baviera, en  el sud d'Alemanya.

 

Per primera  vegada en Munic el Jurament dels esportistes, ho va realitzar una dona, l'esportista alemanya,  Heidi Schueller, com igualment ho va fer per part dels jutges, l'àrbitre alemany Heinz  Pollay, sent el portador del foc olímpic el corredor alemany especialista en carreres de fons  i marató, Günder Zahn.

 

 La mascota Waldi
La mascota Waldi

Aquests Jocs  van contemplar per primera vegada, l'aparició d'una mascota olímpica, un gos salchita,  anomenat Waldi, el qual va ser comercialitzat en diferents formats, sent una de  les fonts d'ingressos importants dels Jocs.

 

Però malgrat aquesta criminal intervenció, també va haver-hi en Munic, altres  incidències plenament esportives, que per primera vegada van aparèixer en una olimpíada. Les dones inscrites  van superar totes les previsions, passant del miler amb 1059 participants.

 

En  bàsquet l'equip d'Estats Units, format per universitaris, va perdre  la final contra la URS, pel tempteig de 51 a 50 punts. Els nord-americans van protestar  perquè van creure que va haver-hi un error dels àrbitres, en els tres últims segons del partit, quan guanyaven  els americans per 50 a 49. En aquest instants, els soviètics van aconseguir la canastra que va motivar  aquesta protesta. Després de prop d'una hora discutint, no va haver-hi rectificació, amb la qual cosa, la medalla  d'or va ser per als soviètics.

 

L'equip nord-americà,  en senyal de protesta, no va pujar al podi per recollir les 12 medalles de plata que li corresponien, les  quals van ser diposites en la caixa forta d'un banc de Munic, per ser traslladades posteriorment  a la seu del Comitè Olímpic Internacional, on romandran, possiblement tota la vida.

 

Amb  aquesta polèmica derrota els nord-americans, van perdre  l'hegemonia que tenien en aquest esport, després de set títols aconseguits i 62 victòries olímpiques. El seu  entrenador, va justificar el no pujar a recollir les medalles, no per ser uns mal perdedor,  sinó perquè no van perdre el partit.

 

En  atletisme el finlandès Lasse Viren, va guanyar els ors en 5000 i 10000 metres, però amb  la sospita d'haver-se injectat amb la seva pròpia sang, que tenia conservada, després de la seva preparació  realitzada en altura, cosa que ell sempre va negar.

 

 Mariano Haro (169) y Lasse Viren
Mariano Haro (169) y Lasse Viren

En aquesta última prova va participar l'espanyol Mariano Haro,  que va estar prop del podi, però la seva falta de sprint final, li va privar de la medalla, que tant  mereixia, per la seva superba actuació, rebaixant no obstant això, el record espanyol amb un temps de 27:48,14  Sens dubte va ser una gran actuació, mentre que d'altra banda la pitjor actuació va ser a càrrec del ciclista  Jaime Huélano, que en la prova de ruta, va donar  positiu en el control anti-doping.

 

Una  altra actuació espanyola es va registrar en vela, on el  llavors encara, Príncep d'Espanya, Juan Carlos de Borbón, va participar a  la classe Drac, amb el seu iot Fortuna a la ciutat de Kiel,  classificant-se en quinzena posició.

 

Es dóna la circumstància,  que en aquells moments ja estava decidida la successió del Caudillo, per regnar a  Espanya, per la qual cosa havia de comptar amb el beneplàcit de Franco, el  qual li va fer desistir de la seva primera decisió de participar en hípica, aconsellant-li fer-ho en vela.

 

En boxa, l'asturià Enrique Martinez Cal, va  aconseguir l'única medalla d'Espanya en aconseguir el bronze, en el pes mini-mosca.

 

ALGUNS PÓSTERS DE MUNIC

 

 

Per més informació entrar a la pàgina dels Jocs Olímpics de Múnic 1972

 

MONTREAL-1976

 

Aquests Jocs, es van significar per un gran dèficit econòmic,  motivat per una sèrie de construccions esportives, a la qual van unir el boicot de 28 països africans  i uns altres de diferents països, com la Guaiana americana , Zaire i de Xina  i Taiwan, aquests últims, pels seus desacords de nacionalitats.

 

Algunes  delegacions africanes, van sol·licitar l'exclusió de Nova  Zelanda, perquè la seva selecció de rugbi s'havia enfrontat a Sud-àfrica, país  exclòs pel CIO, per la seva política d'Apartheid. Aquesta petició  va ser denegada, la qual cosa va provocar aquesta absència de les dues delegacions xineses. Com ja era habitual,  els Jocs s'estaven convertint un cop més en un lloc on reclamar, els problemes polítics,  d'alguns països que no sabien solucionar per si mateix.

 

Van  ser tantes les anècdotes d'aquest esdeveniment olímpic, que per evitar repeticions, es pot accedir al  link situat al final d'aquest document, on es podran observar amb tot detall, totes les incidències i fotografies  d'aquest certamen olímpic.

 

D'altra banda es va construir  expressament per a aquests Jocs, una costosa una xarxa de trens elèctrics, sense conductor,  en un trajecte proper de 45 quilòmetres de longitud, amb la finalitat de fer més viable els desplaçaments  als diferents recintes esportius. Un deute que van trigar molts anys a amortitzar, mitjançant diferents  emissions públiques i aportacions particulars.

 

Una altra  inesperada incidència va ocórrer, per una vaga d'obrers, quan ja gairebé estaven acabades les construccions  esportives, forçant al fet que els abonessin 1100 dòlars setmanals, per concloure les obres.

 

Una  de les prioritats de les autoritats governamentals, va ser garantir  la seguretat dels esportistes, per la qual cosa va haver-hi un desplegament de 15000 policies, expressament  per a aquest cas concret. El record de la sagnant masacre de Munic-1972, encara estava present  en la ment de tots.

 

Una anècdota de les moltes que va haver-hi, es refereix al gimnasta japonès,  Shun Fujimoto que es va trencar una cama en la prova d’exercicis al sòl, en la competició  per equips, ocultant-ho amb uns embenatges especials, per continuar participant, en cavall amb cèrcols i  anelles, contribuint a la medalla d'or de l'equip japonès.

 

Per  primera vegada les dones, van tenir presència en uns Jocs Olímpics, en les proves de  bàsquet, rem i  balonmano. Així mateix, es va registrar una participació femenina de 1260 esportistes, la major  de tota la història.

 

En la competició de voleibol femení,  l'equip japonès va guanyar tots els sets, de tots els seus partits, fent palès una vegada més la popularitat  d'aquest esport a Japó.

 

Boris Omischenko 
Boris Omischenko

 

Com en gairebé  tots els Jocs, sempre sorgeix el trampós o llest de torn. En aquesta ocasió, va anar el  esgrimista soviètic Boris Omischenko, que utilitzant un artilugi antiesportiu ocult en el  seu cos, accionava la llum vermella del marcador, aconseguint una quantitat aclaparant de punts. Descoberta  el parany, va ser desqualificat de forma immediata.

 

ALGUNS PÓSTERS DE MONTREAL

 

 

Per més informació entrar a la pàgina dels Jocs Olímpics de Montreal 1976

 

Fonts d'informació:

 

Llibres de l’Associacio Espanyola d’Estadístics d’Atletismoe (AEEA)

Recerca per Internet

Correcions de català per gentileza d’Anna Martí

Llistats de la Reial Federació Espanyola d’Atletisme (RFEA)

Apunts de l’historiador olìmpic argenti, Eduardo Alperín, del seu format en Internet espndeportes.espn.go.com/news/story?id=241173

Llibres de l’International Athletic Foundation (IAAF)

Documentación propia

 

Març de 2015